Per fi he trobat algú que digués quelcom que em resulti interessant a l'entorn de l'epidèmia del virus de l'Ebola, i ha estat precisament el premi Novel d'Economia del 2002, Daniel Kahneman. El psicòleg i economista nord-americà comenta com l'Ebola és el típic esdeveniment que condueix a un “pànic exagerat”. Tal com ha analitzat al llarg dels seus estudis, la gent mesura el risc, més per la por que genera, que per la seva probabilitat. Per això afirma que els responsables polítics han de reduir el soroll en la presa de decisions, amb l'objectiu de millorar la uniformitat en la presa de decisions perquè amb la reducció de la variabilitat es millora el resultat final de les decisions.

L'Ebola desperta la por perquè es tenen comptabilitzats més 9.000 casos de contagi, però la gestió del risc és l'important, i això és el que ha aconseguit la OMS al Senegal, doncs ha declarat oficialment la fi del brot del virus de l'Ebola en aquell país.

En alguns casos la por és comprensible, però s'ha d'anar en compte perquè a voltes de gestionar el risc, es promou més la por. No ens hauríem de deixar emportar per la por que arrastren aquestes notícies, i hauríem d'estar més preocupats per d'altres qüestions com que el 34% de les famílies que tenen ingressats els nostre padrins en el centre sociosanitari del Cedre, consideren que la seva situació ha empitjorat amb la fusió de la residència del Solà d'Enclar. H

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.