PUBLICITAT

'Platero' compleix cent anys

FABIOLA SOFIA MASEGOSA
Periodic
Foto:

Avui parlaré del que més m'agrada, de literatura. I per què no parlar d'un burret, tendre i afectuós, que encara mort i enterrat en el seu Moguer natal, aquest any celebra el seu centenari? Perquè Platero va néixer durant el Nadal de l'any 1914 de la mà de Juan Ramón Jiménez qui va recrear poèticament la vida i mort del seu petit i estimat ruc.

La importància i transcendència de Platero dins la literatura espanyola la podem comprovar per la quantitat d'edicions i traduccions a diferents llengües d'aquesta elegia, que, segons s'afirma, només és superada per la Bíblia i el Quixot.

I com oblidar les tendres paraules amb què el poeta comença a parlar del seu petit company i amic. Jo les recordo amb molta tendresa de la meva infantesa:

«Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro».

I amb aquestes altres paraules, el poeta tanca el seu diàleg i s'acomiada per sempre més de Platero, com si per fi es resignés a distanciar-se i a no tornar-se a trobar mai més amb el seu estimat company pels carrers del seu poble.

«-¡Platero amigo!- le dije yo a la tierra- ; si, como pienso, estás ahora en un prado del cielo y llevas sobre tu lomo peludo a los ángeles adolescentes, ¿me habrás, quizá, olvidado? Platero, dime: ¿te acuerdas aún de mí?

Y, cual contestando a mi pregunta, una leve mariposa blanca, que antes no había visto, revolaba insistentemente, igual que un alma, de lirio en lirio...»

Però, va existir realment Platero? Sí, Platero és el nom amb què es designa una classe de rucs de color platejat. A Andalusia, gairebé totes les famílies tenien un ruc per transportar petites carreges o passejar sobre els seus lloms als nens o als malalts. Juan Ramón també va tenir varis, tots ells platejats. Platero és, doncs, la síntesi de les seves vivències amb tots aquells petits animals.

I ara, jo ja us deixo per avui aconsellant-vos la seva lectura, la qual espero que evoqui en vosaltres les mateixes sensacions de tendresa i bellesa que evoca en la meva persona. 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT