Evidències irrebatibles
El principal motiu que ha provocat un gran distanciament, en molts casos de dimensions de cisma, entre la ciutadania i la classe política és que als nostres representants els ha costat percebre el que es viu a peu de carrer. Massa cops els seus plantejaments, intencions i projectes tenen poc o res a veure amb la quotidianitat de la majoria dels mortals.
Un dels debats redundants a l'Estat veí és els dels atacs reiterats al català i la constant distorsió de la realitat lingüística de Catalunya. L'estatus d'única llengua oficial del català a casa nostra ens hauria d'aportar una (teòrica) situació de privilegi envers els nostres veïns catalans per bé que la demografia ha palesat que l'ús social del català, al nostre país, és lluny de la normalitat.
Tornant a Espanya, queda clar que per la rotunditat de segones quines informacions, hi ha un desconeixement total de la situació lingüística als territoris catalanoparlants. Alguns mitjans de comunicació, molts condicionats pels seus ideòlegs polítics, no han dubtat ni un moment en cercar la controvèrsia entre regions tot esperant-ne rèdits polítics.
Hi ha veus que han afirmat, sense cap mena de pudor, que el castellà és una llengua perseguida a Catalunya i que aquells qui l'usen com la seva llengua vehicular acaben arraconats ja que se'ls discrimina. Res més lluny de la veritat. Moltes vegades el que resulta una epopeia és aconseguir cenyir-te tot un dia al català sense que això hagi no generi conflictes.
Aquest estiu vaig llegir una notícia que literalment deia: "Los Capgrossos de Mataró y los Castellers de Vilafranca topan con la torre de nou en las Santes de Mataró. Ambas colles descargaron un quatre de nou amb folre". Vaig tardar una estona a adonar-me que el titular (d'un diari català escrit gairebé íntegrament en castellà) estava redactat a parts iguals en dos idiomes. Com si fos una metàfora, el text mostrava l'essència autèntica de la realitat lingüística catalana: dos idiomes convivint diàriament colze a colze sense problema. Qui no ho vol entendre, queda clar, és perquè no li interessa.
Per a més informació consulti l'edició en paper.