És curiós com a les universitats ja no es diu ex-alumne sinó que, en acabar el grau, passes a formar part dels Alumni –que sona molt més professional– i em pregunto per què no canviem la partícula ex per una altra. Hi ha dos grups de persones en aquest món: els que tenen una etiqueta, com ara els professors, músics, amants, presidents… i el bloc de persones oblidades, expulsades, excloses del meravellós conjunt del qual formaven part en un temps passat… En definitiva ,el grup dels ex, dels exprofessors, exmúsics, examants, expresidents… i un gran etcètera de noms que tenen en comú un prefix que sovint pot expressar el seu significat per ell mateix; Ecs. No es pot ser un ex des que un neix, simplement decideixes, o decideixen deixar-te al marge d'un cercle al qual estaves tan acostumat que de sobte et trobes fora de lloc i t'adones que ja no comparteixes la mateixa professió que els teus excompanys o ja no surts amb els teus examics. Assumim-ho! A tots ens fa ràbia aquell extraordinari dia en què decidim sortir a l'exterior i gairebé extasiats pels olors de primavera organitzem una expedició amb els amics per anar a explorar qualsevol racó de la nova ciutat. Volem que la sortida tingui èxit i no deixem que cap dels convidats a l'excursió pugui posar una excusa i pugui deixar-nos a l'estacada, per això, fem una excepció i enviem missatges a tort i a dret informant extensament del pla que tenim estudiat. Com que fa un dia excel·lent no ens compliquem l'existència i decidim entre tots fer un expresso al bar de l'avinguda i parlem d'allò que més ens preocupa i ens sentim bé expressant en tot moment i amb totes les exclamacions el que pensem d'aquella exclusiva que ha sortit al diari. Com si es tractés d'un exèrcit de formigues ens aixequem tots per anar a visitar aquella exposició tan extravagant que han obert quatre carrers més enllà i que té un exemplar de dinosaure a la porta d'entrada amb un extens text que només parla del passat. No volem que la tarda acabi en aquell museu així que decidim fer un esforç extra i expliquem als companys que la següent parada és el cinema. Just quan estem decidits a executar l'última part del pla del dia… llavors passa. Passa que els ulls se'ns obren com pomes, les pupil·les se'ns dil·laten i els músculs se'ns contrauen. Alguna cosa explota dins nostre i l'alegria amb la qual havíem iniciat el dia disminueix exponencialment. Passats deu segons curts ja el tenim davant agafat de la mà d'una noia que ens presenta i ens llança l'exclusiva dient: Ella és la meva núvia. Mira ella és la meva EX.

Per a més informació consulti l'edició en paper.