La setmana passada vam saber que el col·lectiu de duaners portarà a terme una vaga de zel per fer sentir la seva veu i el seu desacord pel que fa a la reforma de les pensions dels empleats públics, que previsiblement aprovarà el Consell General el 30 d'octubre. Ja han anunciat que són conscients de les possibles conseqüències negatives de les seves accions, però troben que la unilateralitat del Govern a l'hora d'implementar decisions no consensuades no els deixa gaires alternatives a l'abast. Aquesta mesura ha estat molt criticada per alguns, pels greuges i perjudicis que pot comportar a tercers. La reacció té la seva lògica, ja que altres col·lectius no afectats directament per les mesures governamentals potser en patiran les conseqüències. No obstant això, cal recordar que no hi ha res més legítim que defensar els propis drets, i en cas de sentir-se vulnerats de manera clara cal fer-ho amb totes aquelles eines de què es disposi. És en aquest sentit, doncs, que cal entendre l'acció que proposa el col·lectiu de duaners. Tots i cadascun de nosaltres, quan pertoqués, defensaríem allò que entenem com a drets propis, però en aquest cas, sorprenentment, el debat ha entrat en un terreny confrontat i a alguns els interessa convertir-lo en un debat entre les condicions dels treballadors de l'Administració pública i les condicions dels del sector privat. Un debat, tan crispat i abonat des de diversos sectors, que fa pensar que tots els mals del país provenen del funcionariat. Quina bajanada! El sector públic necessita els millors professionals per poder continuar garantint aspectes bàsics i tan preuats i diferencials del nostre país com ara l'alt nivell de seguretat de què gaudim, un sistema d'ensenyament públic d'autèntic luxe i un benestar que, tot i millorable, no és present en territoris veïns. Pensar que aquests pilars fonamentals del nostre país es mantindran a força de retallades i prenent mesures unilaterals contra el sector públic, que és qui manté el nostre estat del benestar, és un contrasentit en tota regla. Les comparacions odioses entre el sector públic i el privat haurien de desaparèixer d'una vegada per totes, ja que només fomenten l'animadversió entre sectors de la societat que es necessiten mútuament. I si algú se sent parcialment perjudicat per les accions reivindicatives d'algun col·lectiu, que recordi que, al cap i a la fi, reivindicar els seus drets és reivindicar els drets de tots. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.