El filòsof odiat pels nazis
- Walter Benjamin va morir fa 70 anys en una modesta fonda de la localitat de Port Bou, a Girona
El filòsof alemany Walter Benjamin, un dels grans teòrics de la modernitat, va morir en la nit del 26 al 27 de setembre de 1940 en una modesta fonda de la localitat de Port Bou, a la província de Girona, exactament 70 anys enrere, deixant a la seva mort un misteri encara per resoldre. El pensador, crític literari i traductor d'origen jueu i nascut a Berlín, va morir aquesta nit per una sobredosi de morfina, en el que segons algunes veus va ser un suïcidi davant l'assetjament dels nazis o, segons una teoria més recent, un assassinat per agents de Stalin. No obstant això, per al doctor espanyol Pedro Gorgot, que va certificar llavors la seva mort, es va tractar d'una "hemorràgia cerebral".
L'HOME,
de 48 anys, que somiava amb una cultura europea universal, més justa i humana, allunyada dels autoritarismes i el consumisme, va expirar en aquesta modesta pensió amb mínimes possessions. Una maleta de pell, un rellotge d'or, una pipa, un passaport expedit a Marsella (França) per l'American Foreign Service, sis fotografies grandària de carnet, una radiografia, unes ulleres, diverses revistes, diverses cartes, uns quants papers i una mica de diners: aquestes eren les seves pertinences, segons la documentació del jutge que va signar la seva mort.
Aquests diners va servir per pagar l'enterrament en el nínxol 563 de la zona catòlica del cementiri de Port Bou (a la província catalana de Girona), així com la factura del Hotel França, segons la documentació reunida per David Mauas en el seu documental Qui va matar a Walter Benjamin, rodat en aquesta localitat espanyola. Amic de Bertolt Brecht i Theodoro Adorn, així com col.laborador de l'Escola de Frankfurt, la figura del pensador berlinès que va intentar fusionar el marxisme i el judaisme va romandre gairebé oculta per al comú dels mortals fins a la seva recuperació el 1994. Va ser llavors quan l'artista jueu Dani Karavan va reactivar la figura del pensador en instal.lar a Port Bou la seva escultura Passatges en homenatge a Benjamin; "unes escales que van a donar al mar i parlen d'horitzons i viatges3", en definició de l'autor. Benjamin es convertia en un símbol dels milers d'alemanys, jueus o no, que el 1933 van haver de marxar a l'exili pel nacionalsocialisme.
Aquest cap de setmana diversos actes a Alemanya i un col.loqui internacional a Port Bou commemoren la desaparició de Benjamin. El 25 de setembre de 1940, quan un malalt Benjamin arriba a Espanya amb un grup d'exiliats després de creuar els Pirineus, ja havia publicat les seves grans obres (L'obra d'art en l'era de la seva reproducibilitat tècnica, de 1936, i L'origen del drama barroc alemany, de 1928), si bé Tesi sobre la Filosofia de la Història va veure la llum pòstumament, el 1959.
JA EL 1940,
en l'inici de la Segona Guerra Mundial i després de diversos anys de conflicte civil a Espanya, Benjamin hi havia executat la seva tesi de l'Àngel de la Història o Angelus Novus. Contempla aquí desolat les ruïnes de la història arrasada per l'huracà del progrés destructor i aniquilant, del que l'home no pot escapar i que li arrossega cap a un futur aterridor construït sobre les cendres de la humanitat. El 26 de setembre de 1940, amb tres policies del règim franquista a la porta, després de ser-li negada la possibilitat de creuar Espanya i viatjar amb vaixell des de Lisboa fins als Estats Units, Benjamin mor sol a la seva habitació de l'Hotel França.
En una nota que va deixar a la seva companya de viatge Henny Gurland, fotògrafa que anys després es casaria amb el psicòleg Erich Fromm, Benjamin va escriure: "En una situació sense sortida no tinc més opció que posar-li fi". L'escriptor Stuart Jeffries, en un article publicat pel diari britànic The Observer el 8 de juliol de 2003, sostenia la hipòtesi que Benjamin va ser assassinat per agents soviètics de connivència amb els nazis gràcies al pacte de no agressió signat entre la Unió Soviètica i Alemanya el 23 d'agost del 1939.
Per a més informació consulti l'edició en paper.