• Una guia pràctica perquè els sopars preelectorals siguin tot un èxit

Foto: noe

Una novel·la ha de tenir 200 pàgines; les cançons d'un disc han de durar tres minuts; el metratge d'una pel·lícula ha de ser d'una hora i mitja, i una bona reunió política s'ha de fer al voltant d'una taula. Els sopars, i algun dinar, s'han multiplicat els darrers dies a Andorra davant la imminent convocatòria d'eleccions al Consell General. Les preses de contacte es fan en restaurants cèntrics, les de decisions, en llocs més discrets en format gairebé d'aquelarre o missa negra.

Una trobada en una borda d'Incles l'any 2010 va ser el principi del compte enrera del govern de Jaume Bartumeu i la gènesi de Demòcrates per Andorra. Polítics a la carta. Maniobres de distracció. Canvis d'emplaçament. Són cerimònies gairebé litúrgiques, de societats secretes i a les quals cal anar-hi amb un veterà que et sàpiga guiar com els xamans en un viatge d'ayahuasca.

L'afer del restaurant barceloní La Camarga i l'enregistrament d'una conversa entre la líder del PP català Alícia Sánchez Camacho i l'excompanya de Jordi Pujol Ferrusola ara traslladat a la sèrie de TV3 La Riera on l'amo del local posa micròfons a la taula, obliga a prendre moltes precaucions.

A aquest pas, aviat trobraem arcs de seguretat, lector de retina i de l'empremta digital, reconeixement facial i del patró venós del dit; contrasenyes per entrar tan enrevessades que poden semblar inspirades en els noms d'aeronaus d'última generació (YZP548LDF) i prohibició de comentaris de l'estil sant sopar o l'últim sopar que també és el títol d'un film on cinc estudiants universitaris conviden, a una mansió, tota mena de gent d'extrema dreta, amb opinions polítiques amb les quals no estan d'acord, per així poder assassinar-los.

L'elecció del menú també és molt important. No posar caldo o sopa per evitar que el comensal faci soroll en l'acte d'absorbir el líquid; no proposar una pizza quatre formatges perquè no fos el cas que el fil del roquefort entre el plat i la boca es convertís en una cosa més llarga que la gran muralla xinesa i tampoc no és gaire recomanable el marisc, especialment el llamàntol i els seus derivats, tret que es vulgui córrer el risc de veure sortir, en l'intent d'obrir-la, una pota del bitxo propulsada cap a una altra taula com un míssil balístic d'abast intermedi.

No és aconsellable, tampoc, servir digestius i, ara que està de moda, el licor de cafè, que és demolidor. Et fa perdre la visió perifèrica, el saber estar i el control de les xarxes socials (sobretot del whatsapp i del facebook) per despertar-te en un lloc estrany fent pudor de gasolina i convençut que l'iPhone 6 es pot carregar en el microones, que una princesa de l'Aràbia Saudi et patrocinarà, amb milers d'euros, un equip d'hoquei herba per al segon torneig local de Coll de Nargó o que amb una bossa de plàstic del Mercadona al cap, n'hi ha prou per a protegir-te de l'ebola. Per evitar danys col·laterals en els àpats -que ja en tindria prou amb l'evasió fiscal-, Jordi Pujol era molt auster en dinars i sopars de les reunions polítiques. I en els privats.

En el seu llibre de memòries, totxo de 1.200 pàgines, només hi ha una referència gastronòmica (pàgines 377-378) i explica que amb motiu de la seva primera elecció com a president de la Generalitat de Catalunya, l'any 1980, va sopar a casa seva un plat de patata i mongeta bullides i un tall de lluç a la planxa. No va caldre que la vesícula biliar treballés més i que es necessitessin més sucs gàstrics per a digerir els aliments. En canvi, Pujol era molt eficaç en els àpats de feina.

Cal ser directe, productiu, evitar converses sobre el perquè les vaques es passen 18 hores al dia mastegant, si és dolent per a la salut escalfar el menjar en un recipient de plàstic o com es pot canviar la funda d'un nòrdic sense patir una greu lesió muscular al braç. A més, és fonamental evitar els protagonismes i recordar que, com diuen a la popular sèrie de TV The wire, «encara que et costi creure-ho, McNulty, no tot va sobre tu». I finalment s'ha de ser molt curós en l'elecció del restaurant... Ha de ser discret i que no estigui de moda per evitar coincidir, a banda de periodistes i fotògrafs, amb hipsters, escriptors pop, vinilistes, twees, models, darks, influencers, bloggers, it girls i altres personatges del món de les tendències. Són recomanables els restaurants d'hotel perquè els turistes es pensaran que, en comptes de la creació d'un nou partit polític o d'una conxorxa, és una convenció de venedors, un sopar d'empresa o una reunió d'adventistes del setè dia. I sobretot que ningú no llenci la idea de trobar-se en un Mc Donald's per allò de passar desapercebuts entre la multitud. Més que res perquè es pot acostar un nen i preguntar si són familiars de Ronald McDonald «perquè el meu pare diu que només feu pallassades». H Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.