Costa trobar paraules en el diccionari per qualificar l'escàndol de les anomenades targetes negres a Bankia, amb què uns quants consellers i directius es van gastar almenys 15,5 milions d'euros entre els anys 2003 i 2012, sense que Hisenda s'assabentés. Pot ser que trobades aquestes paraules fins i tot s'hagi de buscar més per associar-les a altres irregularitats en altres caixes, en coneixement de la fiscalia. El culebró sembla servit, ja que com anuncia el ministre d'Economia, Luis de Guindos, les anomalies aniran sortint a poc a poc. Una vintena de casos sembla estar garantit.

El que ha passat avala la tesi dels que sostenen que els polítics són tots iguals, que tots roben a mans plenes i que a ells se sumen els financers i els sindicalistes. També li va bé aquesta teoria als que creuen que les caixes d'estalvis eren un càncer financer i polític. No obstant això, els que apadrinen aquestes idees no solen referir-se als qui van ser els beneficiaris de l'immens forat de més de 40.000 milions d'euros –sí, més de 40.000 milions, potser fins i tot més–, trobat a les caixes i que hi va haver de tapar amb diners de tots els contribuents.

La resposta a aquests tres punts no requereix qualificatius, sinó meres constatacions de fets. No és veritat que robin tots els polítics ni tots els sindicalistes, per fortuna només alguns. No és cert que totes les caixes fossin un càncer i la decisió d'eliminar-les en bloc va ser una mesura política que va agradar a la banca privada. És que cal fer desaparèixer tots els governs, diputacions i ajuntaments on hi va haver corrupció i fins i tot aquelles institucions on no n'hi ha? I, finalment, el que sí és cert és que aquí s'hi va haver de posar més de 40.000 milions d'euros en tres caixes: 22.000 milions a Bankia, 12.000 milions a Catalunya Caixa i 9.000 milions en Novacaixagalicia.

A hores d'ara ja sabem gairebé tots els detalls dels 15,5 milions saquejats a Bankia i susceptibles d'una possible apropiació indeguda i d'un possible delicte fiscal. En canvi, amb prou feines sabem res dels més de 40.000 milions d'euros que paguem entre tots, amb gravíssimes repercussions col·laterals per a les víctimes de les preferents, els accionistes i fins i tot els dipositants. Tampoc sabem molt de les indemnitzacions de certs exdirectius, i això que alguna d'elles ja superava els 15 milions d'euros. Cadascú pot trobar els qualificatius que vulgui per a cada cosa. El que ja no podrà és canviar els zeros d'unes operacions i d'altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.