• Som en una època de degradació del llenguatge, del discurs i del malparlar

La girafa és l'únic mamífer que no té cordes vocals, per tant és completament muda. Es comunica amb sons que els humans no podem sentir. Ja en tenim prou amb la quantitat de bajanades de polítics o líders sindicals. Un d'ells, dirigint-se a l'assemblea de funcionaris de la setmana passada a Andorra la Vella, va dir que “si no som capaços d'això ja ens la podem tallar”. Així doncs, podem tenir un primer de maig amb manifestació d'eunucs, cinefòrum amb la projecció de L'imperi dels sentits i xerrada-debat sobre Farinelli i el castrats. A l'acte no hi podrà assistir, per motius obvis, un dels candidats a les primàries del Partit Socialdemòcrata (PS). El del “guanyi el Pere o jo, me la sua” i que, en referència a l'assetjament laboral va assegurar que “ja no parlem de les dones a les quals toquen el cul, és la repolla”.

Dóna la sensació que en aquest país ja s'han destensat els ressorts més elementals de la dignitat. Som en una època de degradació del llenguatge, del discurs, de mentides, engalipades, tergiversacions, calúmnies, difamacions i malparlar. Dura competència per als Quelcom, el Club de la Comèdia i monologuistes diversos perquè a Andorra, la realitat ja ha superat, i amb escreix, la imaginació del guionista més original i incisiu. No demanem que els polítics i altres personatges siguin Lenny Bruce fent màgia amb la semàntica però no cal que es mostrin barroers.

Fins i tot l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol quan li van preguntar sobre els presumptes delictes fiscals d'un dels seus fills, va contestar: “¿què cony és això de la UDEF?”. Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió Democràtica de Catalunya, va titllar els seus socis de Govern (Convergència Democràtica de Catalunya) “d'irresponsables que no tenen ni puta idea” i un conseller d'agricultura del govern català es va adreçar als assistents a una reunió amb un “gilipolles, de què rieu, amb la què està caient, cony!!”.

Els habitants de Catalunya sempre han tingut fama de malparlats. El poeta Joan Maragall ja ho va denunciar fa més de cent anys i fins ben entrat el segle passat va funcionar la Lliga del Bon Mot, i congregacions religioses com els claretians i personalitats com l'arquitecte Antoni Gaudí van lluitar contra el verb malsonant. A molts pobles de Catalunya encara es conserven plaques per recordar a la gent que parlava bé. Una d'elles sobreviu, en molt bon estat, a la Plaça Major de Guissona, que a banda d'una bona àrea també és una població.

El renec té una funció catàrtica, d'alliberament d'emocions contingudes i també de sentiments humans. Serveix per expressar ràbia, força, frustració i va lligat a una transgressió del codi moral. La religió, l'origen de la vida, el sexe i els excrements són els principals motius d'inspiració. L'any 1980, la professora Carme Plaza va fer l'estudi titulat El renec i la paraulota dels pagesos”. Només en el poble de Barberà de la Conca, en la ruta que porta molts andorrans cap a les platges de la Costa Daurada passant per Sarral, va identificar 200 paraules i 50 expressions que atemptaven contra les bones maneres. De la paraula “collons” en va relacionar quinze varietats diferents.

Aquesta riquesa, però, no justifica que els polítics també reneguin. Davant del panorama s'acaben agraint les metàfores marineres d'Artur Mas amb el seu “vaixell escorat”, “forts cops de vent” o “el rumb de la navegació”, en homenatge, sens dubte, a un avantpassat que navegava amb una barca anomenada “Sebastiana”.

La incògnita és quina metàfora utilitzarà per explicar als catalans que el 9 de novembre no votaran a la consulta perquè així ho ha pactat amb Madrid, i amb el govern del Partit Popular, formació política de persones preparades i cultes com Miguel Arias Cañete. L'exministre d'agricultura després d'un cara a cara electoral amb la socialista Elena Valenciano va manifestar que “el debat entre un home i una dona és molt complicat, perquè si fas abús de superioritat intel·lectual sembla que ets un masclista que està acorralant una dona indefensa”.

També és del PP l'alcalde de Valladolid Javier León de la Riva, gran especialista en declaracions polèmiques que van des d'un seguit de comentaris masclistes sobre el nomenament d'una ministra de Sanitat socialista, a la comparació de les denúncies contra els fumadors amb la persecució dels jueus durant el nazisme passant per una recent entrevista radiofònica en què va dir que sent cert respecte quan entra en un ascensor per si “hi ha una noia amb ganes de buscar-te les pessigolles, s'arrenca els sostenidors o la faldilla” i al sortir crida que “l'han intentat agredir”.

Tanta ruqueria m'ha activat l'eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenèrgic. Augmenta el ritme cardíac i la respiració de manera que circuli més sang i amb més oxigen; també es mobilitzen les reserves de glucosa per alimentar les cèl•lules. El flux sanguini es modifica de manera que majoritàriament va cap als músculs. La digestió s'atura, les pupil•les es dilaten, i l'activitat cerebral es focalitza en activitats implicades en la lluita.

És quan cal pensar en aquell poema de Kipling que comença amb “si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant tothom el perd…” si no fos per la paròdia que en va fer George Goodman, amb el pseudònim d'Adam Smith, al llibre The Money Game. “Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant tothom el perd, potser no has sentit les notícies”. Això o és que vius envoltat de girafes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.