Comença a bullir l'olla, i qui més qui menys ja està fent cuinetes, comencen a sortir més articles de premsa i declaracions pujades de to, però a hores d'ara, les cartes dels menús de les properes eleccions encara no estan enllestides.

De fet, tot i que alguns sectors ja comencen a estar més calents que d'altres, com el col·lectiu dels funcionaris, els dels professionals liberals, i els tires i arronses amb algun que altre comú, el cert és que no es visualitza molt d'entusiasme per a les properes eleccions generals.

L'actual legislatura pràcticament esgotarà el seu mandat, per al que no hi haurà excuses per no haver enllestit els deures apunt. Hi ha qui ja té el líder, n'hi ha d'altres que ja tenen el programa, i n'hi ha que encara es pregunten què acabaran fent; però el cert és que encara ningú a presentat les seves cartes formalment.

És típic d'Andorra no ensenyar les cartes fins al darrer moment, però aquesta estratègia no és del meu agrat, perquè em dóna la sensació que no genera confiança en l'electorat. Entretant anem sentint cants de sirena per conformar plataformes i aliances que puguin aglutinar, tres per un costat, i quatre per un altre.

Al meu entendre s'estan fent coses molt positives i ben encaminades, però també n'hi ha d'altres propostes que fan tuf a cercar un paquet de vots, i n'hi ha que desperten tants temors com interès per les seves possibilitats.

Però la política no és cosa de bons ni dolents, senzillament és una qüestió de gestió d'interessos, i en això, un partit no pot assegurar una millor gestió que la d'un altre, perquè els interessos estan tant ben esmicolats, que s'equilibren i s'amaguen els uns per un altres.

Així els ciutadans aniran a votar com sempre, cadascú preocupat per la seva necessitat, forçats a escollir entre un partit o un altre. D'aquí que l'actual règim electoral, i la limitada participació política, menystingui tant les preocupacions i la voluntat dels ciutadans. De disposar d'un sistema d'elecció en llistes obertes, el compromís amb el ciutadà seria més ferm, els partits no haurien de fer tanta retòrica, i les decisions es prendrien per consens. Però això, als de sempre, no els interessa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.