• Vaig rebre un avis que em convida a formar part d'un grup que enarbora el patriotisme andorrà

Foto: noe

Que tot just faci menys d'una setmana que el President de la Generalitat de Catalunya, convoqués la consulta era quelcom previsible. Com també ho era el fet que aquest moviment signifiqués altres moviments per part de l'altre Govern en joc, el Popular.

Altrament, encara era del tot més imaginable, que un altre Govern, en aquest cas l'andorrà, actués en ceguetat front aquest nou repte democràtic que un important gruix de la societat civil, partits polítics, Parlament de Catalunya i, com s'ha dit, el mateix Govern català volen emprendre.

Nogensmenys, tot i ser coneixedor i haver escoltat en nombroses ocasions comentaris despectius i amb una manca notòria de fonament argumental de pes cap al procés català, no m'imaginava trobar-me el que vaig observar l'altre dia. Fent la inspecció rutinària dels avisos, missatges a la bústia i noves peticions d'amistat de la famosa xarxa social d'internet Facebook, vaig rebre un avís que em convidava a formar part d'un grup que tenia com intenció enarborà per tot lo alt el patriotisme andorrà, amb l'objectiu de diferenciant-se del català i, encara més preocupant, recalcant la seva no voluntat de parlar la llengua portuguesa.

Tot plegat, un còctel ridícul i repeteixo, preocupant. Ja us podeu imaginar que fent una recerca ràpida del contingut dels missatges del grup, tenint un títol que engloba tals idees, els comentaris encara eren més alarmants.

Arribats a aquest punt, és interessant tornar al fet que ens trobem en un moment on Andorra tenim dos tipus de models de societats. En aquest sentit, permeteu-me anomenar-les com l'Andorra 1.0 i la 2.0. A l'1.0, hi trobem un seguit de persones que actuen en oposició cap a qualsevol innovació democràtica que canviï el seu estatus actual, per por de perdre els seus els drets i beneficis que aquest comportament els ha fet aconseguir al llarg dels anys.

Així mateix, un dels patrons clàssics d'aquest tipus de persones és el citat patriotisme andorrà que els serveix per marcar diferències amb tot el que és forà, actuant amb una marcada ignorància i egoisme.

Un dels exemples més clars, és l'anterior cas citat del procés català, on hi trobem aquest grup de ciutadans que intenten desmarcar-se del que succeeix més a baix del Riu Runer ,alguns cops, fent ús del silenci administratiu (col·loquialment anomenat «fer-se l'andorrà») i, altres cops, amb la crítica destructiva i ignorant.

Per una altra banda, a l'Andorra 2.0, hi trobem aquell grup de ciutadans compromesos amb la democràcia tant al seu país com en altres. Aquest grup, és caracteritza per incloure gent valenta, solidària i, que per altra banda, recorda fermament els seus orígens. Tenint en compte l'exposat, crec que és clar que m'identifico totalment en aquest grup i per altra banda, que és el model de ciutadania que prefereixo que imperi dins la societat andorrana.

Així les coses, fins fa pocs dies pensava que la situació era bona, que ja havíem avançat cap a un model 1.5 que s'aproximava al 2.0, cap a una societat més plural, cohesionada i respectuosa.

Fets com el del grup del FB, on va ser personalment xocant comprovar com un nombrós grup de gent coneguda de la meva generació els hi agradava, demostren que el model antiquat i discriminatori encara hi és present, que cal molta feina fer, sobretot des d'allà on tot canvia, les escoles.

Ensems, seria plenament recomanable que tots recordéssim a aquest grup arcaic quins són els seus propis orígens i la seva pròpia història. Potser d'aquesta manera, tant comentaris ignorants com els del procés democràtic català o els discriminatoris cap a una cultura amb un pes notori al Coprincipat, deixarien d'existir. Com diria Raimon: «Qui perd els orígens, perd identitat». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.