Aquest dissabte passat hem aprofitat la jornada de portes obertes organitzada per l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet, per fer una petita escapada al municipi de Cabó i visitar l'Església romànica de Sant Serni, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El primer que vam fer, doncs, en arribar a Cabó, va ser visitar la seva antiga església. Situat damunt d'un promontori des d'on domina tota la població, aquest temple, ara buit totalment d'imatges i pintures sagrades –encara que es poden veure petites restes de pintures murals– conserva al seu interior una ara d'altar romànica amb decoració geomètrica incisa a la pedra. Dins del temple també es pot veure un facsímil del manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet. Es tracta d'un pergamí datat entre el 1080 i el 1095 considerat el document bilingüe en llatí i català més antic conservat fins ara. Es tracta d'un document de caràcter jurídic; concretament, un memorial de les transgressions dels drets feudals, en aquest cas del senyor de Caboet, Guitard Isarn, en què reclama la reparació de les ofenses i dels danys que li han infligit els seus vassalls. L'església presenta una estructura arquitectònica molt peculiar El fet de què tingui una capçalera amb dos absis i indicis del projecte de construcció d'un tercer, fa pensar que el projecte de construcció inicial hagués pogut estar modificat abans de finalitzar l'obra o al poc d'haver-la conclòs. L'edifici està format per una única nau coberta amb volta de canó i la ja mencionada capçalera amb dos absis, amb finestres de doble esqueixada. Al darrer tram de la nau, davant els absis, hi ha una cúpula d'arestes molt suaus. A l'exterior, aquesta cúpula es correspon amb un cimbori de planta quadrangular amb un campanar d'espadanya de dos ulls. La façana té una porta d'arc de mig punt amb petit rosetó al damunt. Parlant d'altres coses, com tothom sap, la vall de Cabó, que incloïa dins dels seus territoris la Vall d'Andorra des de mitjans de segle X, estava sota el domini dels senyors de Caboet. Al segle XII, finalitza la descendència masculina del senyoriu de Caboet i amb l'Arnaldeta s'inicia la dinastia femenina. Arnalda es casa el 1185 amb el vescomte Arnau de Castellbò, unió que amplia considerablement el patrimoni. Més tard, la seva filla Ermessenda, es casa amb el comte Roger Bernat II de Foix. El domini del comtat de Foix i del vescomtat de Castellbò origina un plet amb el bisbat d'Urgell que fa que el domini de la vall de Cabó, amb tots els territoris que tenia incorporats, entre els, com ja hem dit, la Vall d'Andorra, passi a mans de l'església d'Urgell. Aquest fet va produir, més endavant, la independència d'Andorra i inici de l'actual coprincipat. L'Arnaldeta passa, des de llavors, a convertir-se en un símbol. L'Esteve Albert i Corp, que també té el seu monument dedicat al municipi, la converteix en el personatge principal d'un dels seus muntatges escènics: L'Arnaldeta de Caboet. Aquesta representació abans es podia veure tots els estius durant la festa major del municipi. És una llàstima el fet de no haver tingut l'oportunitat de veure-la representada com hagués estat el meu desig. A més, a Cabó l'Arnaldeta té dedicat un monument al costat de cal Magí. Allà vam dinar. Tot bo i molt casolà. Us aconsello de veritat tastar els cargols a la llauna.

Per a més informació consulti l'edició en paper.