• L'ús d'aquestes eines pot contribuir a millorar la precisió de les previsions sobre els indicadors

Recentment un article del diari nord-americà The Wall Street Journal llançava la pregunta de si Mario Dragui hauria de passar més temps a Twitter (“Should Mario Dragui Spend More Time on Twitter?”). En contra de la primera intuïció, la intenció de l'autor no era convidar l'autoritat monetària europea a reforçar la seva política de comunicació en línia, sinó fer referència a un recent treball d'investigació que va determinar l'existència d'una forta relació entre l'índex de confiança dels consumidors i el sentiment expressat pels usuaris de xarxes socials com Facebook i Twitter.

En tot cas resulta difícil acusar la institució que presideix Mario Dragui de manca de sensibilitat davant el fenomen de les xarxes socials, perquè justament el treball mencionat, titulat Social Media Sentiment and Consumer Confidence, es va presentar en un seminari sobre big data –terme que es refereix a les dades digitals generades en transaccions econòmiques i l'activitat a Internet i xarxes socials–, previsió i estadística econòmica organitzat pel BCE l'abril del 2014 i va ser publicat pel mateix BCE al començament del mes de setembre.

Una de les línies d'investigació més innovadores dins del món de l'economia és l'ús de les noves fonts d'informació vinculades a Internet i les xarxes socials com a eines auxiliars per a l'anàlisi, la previsió i la política econòmica. Els bancs centrals han estat actors molt interessats en aquestes noves tècniques, que ofereixen eines per mesurar el present (nowcasting en terminologia anglesa) i avançar l'evolució dels indicadors econòmics tradicionals encara no publicats. Cal tenir en compte que els bancs centrals depenen de manera crítica de la disponibilitat d'indicadors immediats i fiables de la marxa de les condicions econòmiques si volen evitar errors com els que va protagonitzar el BCE al llarg de la crisi, apujant els tipus d'interès els anys 2008 i 2011, quan l'economia estava caient o a punt de tornar a entrar en recessió.

Des d'aquest punt de vista, els indicadors econòmics clàssics presenten limitacions evidents, pel fet que es requereix temps per recopilar i processar les dades i també perquè la seva periodicitat, habitualment mensual o trimestral, pot ser en ocasions insuficient per captar de manera ràpida els canvis que s'estan produint en l'entorn econòmic. Aquesta és una de les raons que explica l'atenció prestada a l'anàlisi de les dades dels mercats financers, que ha estat tradicionalment la font d'informació en temps real sobre la marxa de les condicions econòmiques.

Tanmateix, en el món actual l'ús creixent d'Internet i les xarxes socials ha multiplicat el volum de dades disponibles fins al punt que es pot disposar de manera pràcticament immediata de dades molt valuoses en esferes econòmiques tan significatives com el consum privat, el mercat de treball, el mercat de l'habitatge, l'activitat del comerç, la restauració i el sector turístic. Són nombrosos tant els treballs publicats com els projectes duts a terme en aquest àmbit que confirmen que l'ús d'aquestes eines pot contribuir a millorar la precisió de les previsions sobre els indicadors econòmics tradicionals.

Entre els projectes ja en marxa, un dels més destacats és el Billion Prices Project (BPP), desenvolupat per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, que calcula un índex diari d'inflació a partir de dades recopilades de webs de comerços al detall en línia. Aquest índex d'inflació en temps real ha demostrat la seva capacitat de captar de manera immediata canvis significatius en les tendències de la inflació. A tall d'exemple, després del col·lapse de Lehman Brothers el setembre del 2008, les dades de BBP mostraven que els comerços van començar a retallar preus de manera pràcticament immediata, fet que suggeria un debilitament de la demanda agregada que les dades oficials d'inflació van mostrar dos mesos més tard, amb la publicació de l'IPC d'octubre.

D'altra banda, l'anàlisi de les recerques d'Internet ha donat resultats molt positius per anticipar dinàmiques en àmbits diversos com el mercat de treball, el mercat de l'habitatge i la demanda de béns i serveis dels consumidors. En un treball del 2011 (Using Internet search data as economic indicators), el Banc d'Anglaterra va analitzar indicadors diversos de recerques a Internet per als mercats laboral i immobiliari al Regne Unit i els favorables resultats obtinguts el van portar a afirmar que en el futur continuaria analitzant aquestes dades dins del conjunt d'indicadors considerats per formar les seves expectatives sobre la marxa de l'economia britànica. Dins de l'àmbit turístic, sens dubte de gran interès en el cas d'Andorra, el 2012 el Banc d'Espanya va publicar un treball (Las huellas del futuro están en la web: construcción de indicadores adelantados a partir de las búsquedas de Internet) que construïa un indicador basat en les recerques d'Internet que permetia avançar en un mes el flux de turistes britànics.

Considerant que la investigació en aquest àmbit es troba encara en una etapa incipient i que l'ús d'Internet a la nostra vida diària no deixa d'expandir-se, resulta lògic anticipar que en el futur assistirem a un important desenvolupament d'aquestes noves eines d'anàlisi. El paper actiu que els bancs centrals estan tenint en el disseny d'aquesta última generació d'indicadors econòmics és una bona notícia, atès que demostra que les autoritats monetàries són conscients tant dels canvis dels hàbits socials com de la seva transcendència en l'esfera econòmica. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.