Foto:

Amb el retorn dels nens i nenes, nois i noies a l'Escola i al Institut recobrem una certa normalitat amb l'inici d'una tardor, aquesta tardor del 2014, que a casa nostra es presenta força incerta. Els adjectius que avui hi podem aplicar son molts i variats, des de revolucionaria, (entenent sempre la paraula revolució com a sinònim de canvi) fins a pactista, passant per il·lusionada, esperançada, decebuda i un llarg etc. Vaig participar en la manifestació de la V el passat 11 de setembre i la veritat és que es arreu vaig veure civisme i cultura democràtica. En democràcia el dret a vot és sagrat i la tossuda realitat d'un poble que vol decidir el seu futur és va fer present de nou. L'expressió d'unes persones, érem moltes, que demanàvem ser escoltades pels nostres governants en aquest moment on el xoc de sobiranies és inevitable.

El xoc entre la sobirania espanyola i la catalana. El xoc del centralisme dels governants del PP, que no mouen fitxa i només s'aferren el la defensa de la Constitució en el que els convé i la voluntat d'una gran majoria del poble de Catalunya que reclama poder votar el proper 9 de novembre i una gran part d'aquesta majoria votar el doble si. També hi ha gent, que si es pot votar, votaran si i no i d'altres persones, també moltes que votaran no i no. Això és la democràcia: poder decidir.

L'Onze de setembre va ser una expressió majoritària de la gent del carrer i ara ja els polítics del nostre Parlament i Govern recollint el guant del clam popular han posat fil a l'agulla per aprovar la Llei de Consultes i fer-ne la convocatòria.

Honestament ho he de dir ho tenen molt difícil: no tot son flors i violes, és un repte històric d'una gran transcendència doncs com és sabut l'autonomia de Catalunya emana de la Constitució i de l'Estatut i des del govern del PP ja s'han afanyat a tornar dir que la consulta no es pot fer doncs no és legal i fins i tot Margallo ha parlat de suprimir l'autonomia, per sort estem a Europa tot i la indiferència de Brussel·les sobre el procés català.

L'evidència que les societats han canviat i han evoluciona al llarg del temps és una mostra contundent de que s'apropa algun canvi, estem en mig d'una revolució; la història esta plena de realitats on s'han substituïts unes legalitats per unes altres. El cas del Referèndum d'Escòcia n'és un exemple doncs hi haurà, malgrat hagi guanyat el no, una nova legalitat pel territori.

A casa nostra al marge de la incertesa de que farem els catalans el 9 N tenim la crua realitat d'una precària situació social, amb responsabilitat compartida del Govern Central i de la Generalitat, on perdura l'atur, la fam infantil, (quina vergonya i quina ràbia), l'èxode dels nostres joves mes ben preparats, la pujada de les taxes de les matricules universitàries, la corrupció, la privatització de la sanitat... i no acabaria. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.