Vistes les coses que passen, i potser és una impressió fruit de sensacions sense fonament, es va fent més freqüent sortir per peteneres. Com tothom sap, la petenera és una de les formes musicals del flamenc d'una bellesa que transporta a sentiments profunds i dolorosos. Tanmateix, sortir per peteneres no vol dir arrencar-se a cantar-les com el Camarón de la Isla a la seva joventut, sinó tot el contrari, respondre amb coses que no tenen res a veure amb la qüestió principal, sortir-se per la tangent, vaja. I en català també es fa servir aquesta expressió, tot i que tinguem les nostres expressions pròpies.

Si repassem temes a sobre la taula dels diaris, qui s'explica que els raonaments no serveixin en conflictes i que cada un s'enroqui en posicions sense moure's ni un centímetre? Les tensions tenen un límit i si es trenquen és molt fàcil sortir per peteneres i no arreglar en res el problema que originava el conflicte. Un exercici fàcil i que pot servir per canviar aquesta impressió: anotar de què parla la premsa avui? D'aquí a un temps prudencial, ho revisem.

A més de la sensació d'atabalament, hi ha una altra causa important per conduir a aquestes no solucions. Es tracta del bon humor. Això sí que ve a tomb per les pàgines publicades, per Kundera a La festa de la insignificança, obra de la dimensió ideal per ser llegida de cop i recrear-s'hi en la creença de la nostra fatuïtat i que amb més bon humor tot aniria millor, o seria més divertit, però falta i costa trobar-lo. Com una col·lega, que reivindicava el ministeri del bon ambient, tan necessari i que encara està per adjudicar. La insignificança és l'essència de l'existència, fa dir Kundera a un dels personatges. I s'ho fa venir bé per donar-hi un parell de voltes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.