Foto:

M'agrada la música, l'escolto a tota hora, però hi ha moments en que per descansar el silenci és el meu millor amic. Les dues coses, la música i el silenci, m'agraden escoltar-les tal com són, en plenitud, és l'única manera que m'arribin directament. Hi ha, però, qui barreja els dos extrems.

La sordina és un estri o mecanisme que permet que un determinat instrument musical soni més fluix. La música sona malament, però bàsicament s'utilitza per no molestar als veïns. Doncs bé, aquest mecanisme sembla que valgui també per a la política.

A diferència del que està passant a Catalunya, on en aquests moments s'està vivint un dels moments polítics més sentits, intensos, i alhora més pacífics de la seva història, aquí a Andorra la política es toca amb la sordina posada. És ben cert que no tot es pot tractar en veu alta, hi ha temes que s'han de tocar amb la sordina posada, com les demandes d'informació fiscal (cas Pujol), on el secret és essencial. Però no hauria de passar en la majoria dels temes polítics que hi ha sobre la taula; els canvis que s'estan introduint poc a poc tenen una implicació cabdal en el futur del nostre país, des de les pensions, les prestacions sanitàries, l'IRPF, l'intercanvi d'informació fiscal, i el més determinant, l'acord amb la Unió Europea.

Per això no deixa de sorprendre'm dia a rere dia la sordina com escoltem la política en aquest país. Potser senzillament és una estratègia dels polítics que toquen els temes amb la sordina posada per passar aquests canvis sense fer més soroll del necessari. Però criticar els polítics és massa fàcil. Potser senzillament és degut perquè a la ciutadania l'hi agrada tant poc la política, que agraeix que el volum de la política sigui de mínims. Potser aquí els ciutadans tenen un defecte de sordesa. Potser és perquè la política ja no ens interessa, perquè hem abaixat els braços, sabent-nos perdedors, entenent la política només com la defensa de la prevalença dels interessos creats.

Aquí els polítics toquen amb la sordina posada, i als ciutadans ja els va bé que així sigui. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.