Foto:

Dins del programa d'aquesta nova edició de la Universitat d'Estiu d'Andorra que està tenint lloc entre l'1 i el 4 de setembre, tenim l'ocasió que el mateix autor de la novel·la Soldats de Salamina, Javier Cercas, i el director que la va portar al cinema, David Trueva, ens explicaran molts més aspectes sobre l'obra i les diferències i similituds existents entre l'obra escrita i la seva adaptació fílmica dins de la ponència Literatura i cinema: Soldados de Salamina.

En el seu moment jo vaig llegir la novel·la, vaig veure la pel·lícula i, inclús, vaig veure una adaptació teatral que va posar en escena a Andorra, no recordo ara quin grup de teatre, però el que sí que recordo és que em va agradar molt.

La realització de la pel·lícula va comportar algunes modificacions argumentals importants respecte a l'obra original. Entre aquestes, destaquen el canvi efectuat en el sexe del personatge principal: en la novel·la és un home, com tothom sap, el mateix escriptor Javier Cercas; a la pel·lícula, per contra, van posar com a protagonista una fèmina, Lola. L'altre aspecte a destacar és el tractament menys amable que rep al llarg de la pel·lícula el falangista Rafael Sánchez Mazas, fet amb el qual es pretén donar un aire més liberal a l'argument de l'adaptació escènica.

La novel·la, que està basada en una història real que el protagonista Javier Cercas va arribar conèixer pel seu fill Ferlósio, està ambientada en els últims mesos de la Guerra Civil espanyola, en el moment en què les tropes republicanes ja s'estan retirant, desordenadament, camí de l'exili, cap a la frontera francesa. Però, abans de continuar la seva marxa cap a l'exili, algú decideix afusellar un grup de presoners franquistes. Dins d'aquest grup, es troba Rafael Sánchez Mazas, escriptor, fundador i ideòleg de la Falange, potser un dels responsables directes del conflicte fratricida. Sánchez Mazas no només aconsegueix escapar d'aquest afusellament col·lectiu, sinó que, quan surten a buscar-lo, un milicià anònim l'encanona i en l'últim moment li perdona la vida.

Javier, acabada la seva obra, la sent com incompleta. Continua la seva vida de periodista i en una entrevista a Roberto Bolaño descobreix un excombatent de la guerra, a qui relaciona amb el cas de Sánchez Matas. Aconsegueix esbrinar que viu al sud de França i va parla amb ell, perquè l'escriptor té la intuïció que Antonio Miralles potser el republicà que va deixar escapar Sánchez Mazas.

Per a més informació consulti l'edició en paper.