• Burke: «I vosaltres, que sou l'altre poder, més aviat el quart poder dels tres, Atreviu-vos, publiqueu això ...»

La reunió entre el cap de Govern d'Andorra i el President del Regne d'Espanya no va tenir roda de premsa en obert... Els mandataris, una altra vegada, eludeixen les possibles preguntes dels periodistes davant de temes tan calents com el mateix cas Pujol, el futur del secret bancari, el CDI amb Andorra, entre d'altres qüestions que podrien ser d'interès general. Les compareixences comencen a recordar al Big Brother d'aquella novel·la de George Orwell, on tota la propaganda del partit únic es transmetia constantment per pantalles de forma enllaunada. Encara que sí que sabem de la real existència de Rajoy i de Martí ahir a la Moncloa, aquesta comença a ser enigmàtica, potser diferida, i igual que va passar a la novel·la d'Orwell, ambdós comencen a assemblar-se a aquest Gran Germà que intenta constantment transmetre confiança a la població però sempre des de la llunyania, sense cap empatia.

No obstant això, la poca transparència, ètica i responsabilitat dels dos governs lluny d'apropar-nos la confiança, amb aquestes retransmissions poc o gens democràtiques, llancen a la ciutadania, més si és possible, a l'abisme de la desconfiança i l'amarga sensació del laissez faire dels polítics. Lluny, molt lluny, de creure en el discurs dels ministres i dels mateixos presidents, cada vegada som més els ciutadans que pensem que la sortida a la crisi serà difícil, amarga, amb molt camí encara per recórrer i que segurament amb aquest governants, el camí cada dia es farà més feixuc i menys engrescador. En lloc de crear polítiques de creixement econòmic i consens, d'acostar-se a la dura realitat, de fomentar la transparència i de preocupar-se dels problemes quotidians que viu la ciutadania, opten per cortines de fum, en algunes ocasions per televisions de plasma i en d'altres directament per amagar-se o no donar el torn de paraula a la premsa.

Amb aquestes pràctiques, a més de faltar a l'obligació d'informar i de rendir comptes, atempten directament sobre la sobirania del ciutadà, que veu vulnerat el seu dret a disposar d'informació veraç. La tasca del periodista és la d'informar, al cap i a la fi, el seu treball és un bé per a tots; el seu poder es deu al poble, i fins i tot, en circumstàncies complicades com les d'ahir, s'han de relatar els fets. Ens tenen acostumats a la propaganda o el discurs demagògic, però denunciem la falta de transparència i democràcia que porten aquestes actuacions. La premsa, tots els mitjans de comunicació, ara més que mai, hem d'exercir el paper de quart poder. Els mitjans de comunicació ja no només reflectim l'opinió pública sinó que contribuïm a construir-la.

Por escènica? Evitar donar explicacions? Democràcia? La transparència no ha de ser només un eslògan buit de contingut, s'ha de fomentar des del poder cada dia, sinó, els temps, en l'era de les xarxes socials, la imposarà; Tornant a Edmund Burke: «No podem lluitar contra el futur, el temps està de part seva». 

@jaume_torres

Per a més informació consulti l'edició en paper.