• La dona va oferir sexe al taquiller a canvi d'aconseguir un bitllet per viatjar a l'autocar

Foto:

Ja fa uns dies, en creuar la duana, em va sorprendre comprovar que un dels agents frontereres utilitzava uns guants per recollir i revisar millor la documentació dels conductors. Caldria saber si existeix algun estudi al voltant de les condicions amb que, tots plegats, conservem les nostres identificacions o les diverses targetes i si hi ha gaire higiene dins les carteres, faltriqueres (ronyoneres) o en els inferns de les americanes. Per tant, no tinc cap referència per saber si es porta a terme la neteja documentaria o si, per contra, mantenim els nostres papers en un estat de desídia i brutícia lamentable.

Per a molts, una actitud com la que va mostrar el representat de la llei a la duana serviria per definir a la perfecció el terme primmirat. Però com que de tot hi ha a la vinya del Senyor, no em va sorprendre gens el dia que em van explicar una història que ens vol mostrar com hi ha d'altres persones que no son tant llepafils, si no tot el contrari. L'acció es va desenvolupar a l'estació d'autobusos. Un vespre abans de l'estiu –si es que aquesta estació ha arribat aquest any a Andorra– dos nois i una noia van acudir a aquest cèntric indret per tal de demanar un bitllet per viatjar cap a una destinació que no he pogut esbrinar. En el moment de anar-lo a expedir, quan el treballador de l'empresa d'autobusos els hi va demanar els documents, aquest va poder comprovar que cap dels tres es podia identificar com cal. Com no podia ser d'un altra manera va fer saber als aspirants a viatgers que no els podia lliurar els bitllets donada la seva manca de documentació.

Veient que la situació no es desencallava i per tal d'accelerar el procés la dona va proposar mantenir relacions al sorprès taquiller a canvi del preuat bitllet. Veient com la resposta era negativa, un dels dos homes va prendre la iniciativa, tot seguit. «Quizás prefieras pasar un buen rato conmigo», va ser el següent oferiment que va rebre el, ara ja sí, esgarrifat dispensador de tiquets.

El taquiller no es va deixar seduir per aquests desconeguts que no li feien fàstic al sexe amb desconeguts. Pocs instants desprès la policia apareixia a l'estació. Un cop efectuades les respectives verificacions, van explicar a l'estorat taquiller que el tercet havia marxat d'un establiment hoteler del país sense satisfer la corresponent factura. Un motiu suficient per a què els documents no els hi haguessin estar retornats. Desconec si l'oferta d'intercanvi sexual també es va produir en el si del hotel. Un lloc on, amb tota seguretat, l'ambientació hauria estat molt més apropiada per a aquesta mena d'afers. El que sí que vaig poder deduir és que un cert grau de desesperació pot permetre deixar enrere qualsevol sentiment de fàstic o el que seria el mateix, els escrúpols. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.