No sóc gens manetes, més aviat un negat. Nivell usuari avançat. Descartat per al bricolatge. Per a frontisses, tiradors, tenalles, serres, tornavisos, guies de calaix, molles, ferrets i per a tota la gamma de mil•límetres i dimensions. I per descomptat per entendre el llenguatge precís i d’alta tecnologia que utilitzen els dependents i els clients de les ferreteries tradicionals. D’aquests temples de l’enginy humà, d’aquestes merceries d’homes.
El poeta Jordi Llavina descrivia, fa alguns anys, en el seu blog, una conversa amb l’escriptor Joan Rendé i Masdeu. Li explicava que va poder comprar en una ferreteria de Reus una broca de l’onze i que això certifica la categoria d’una gran ciutat. Són les ferreteries de tota la vida. Després, la passió pel bricolatge i l’afany per disposar d’artilugis cada cop més sofisticats han convertit aquelles ferreteries amb els prestatges plens de petites capsetes, escales altes i corredisses, claus angleses i visos en grans supermercats.
Hi pots trobar pràcticament de tot --articles de decoració, il•luminació, sanitaris, fusta, calefacció i mobiliari tant d'interior com d'exterior...--  encara que, sovint, el més difícil és localitzar un dependent. De fet, l’home de Cromanyó deu el seu nom a la ferreteria en la qual van trobar el seu esquelet a la fila JK, columna 675, prestatge Ç, on esperava l’arribada d’algú que l’assessorés entre un cúter fatmax de 18 mm i un cúter instant change també de 18 mm.
Davant la impossibilitat de fer-li l’autòpsia no es descarta que, fart d’esperar, n’hagués utilitzat un del dos per tallar-se les venes. Per evitar més incidents d’aquest tipus, els responsables de les grans cadenes ferreteres han posat fil a l’agulla. Així, per exemple, una empresa britànica ha demanat als seus empleats que es preparin davant l’augment de vendes de cordes i cintes aïllants arran de l’estrena de la versió cinematogràfica de Cincuenta sombras de Grey que, a Andorra, ha disparat les vendes d’entrades per internet --més de 1.000 entre el 23 de gener i l’11 de febrer-- dels cinemes Illa Carlemany i el dissabte passat se’n van fer 10 passis, matinal i sessió golfa inclosa.
Sembla ser que en una escena, el protagonista lliga i emmordassa la seva companya, una noia estudiant de literatura que, curiosament treballa a temps parcial...en una ferreteria. L’empresa que ven eines i altres utensilis es diu B&Q, té 359 macrobotigues i dóna feina a 20.000 treballadors. Quan es va publicar el llibre ja es va notar un augment de les vendes de cordes i cintes aïllants a les ferreteries dels Estats Units i del Regne Unit. Els empleats de B&Q han estat adoctrinats per a poder donar resposta a temes com ara si és més efectiva una corda de cànem o una de niló, si la de lli deixa marques o si la de seda provoca més plaer.
També hauran de poder orientar adequadament aquells (o aquelles) que s’entestin a voler esparadrap o cinta adhesiva en comptes de l’aïllant. Els explicaran que les cintes aïllants estan compostes de PVC, que és un material flexible, i que han hagut de superar uns assajos d’envelliment per tal d’assegurar que quan passi el temps segueixin acomplint la seva funció. Tot el contrari que la cinta adhesiva, que probablement no té unes propietats aïllants adequades però, a més, s’envelleix amb el temps i es torna resseca i fràgil. Per tant, al cap d’uns anys ja no farà la funció aïllant que se li ha encomanat. El cas de l’esparadrap és molt pitjor ja que és un material porós i, en molts casos, absorbeix la humitat.
 En aquests temes cal fer molta pedagogia perquè els antecedents ho aconsellen. La publicació, en el seu moment, d’El nou Kama sutra il•lustrat, recopilació d’una gran varietat de recursos i postures per maximitzar el plaer i ampliar les possibilitats de les relacions de parella va acabar amb un reguitzell de luxacions, estrebades, esguinços i lesions diverses. Posteriorment, l’aparició en un episodi de la sèrie de TV3 El cor de la ciutat de la “pinça birmana”, una hipotètica pràctica sexual, va causar molt d'impacte a blogs i fòrums d'internet amb tot tipus de conjectures i opinions.
Així, que a partir d’ara, anar a una ferreteria pot tenir el mateix morbo que entrar a un sex-shop, que també han augmentat les seves vendes amb el fenomen Grey. En un dels capítols del best-seller, Per què els homes enganyen i les dones ploren, la Dolça  retreu al Bartomeu les seves constants anades a la ferreteria. “¿Si no necessites res, per què has d’anar a la ferreteria?”. Potser esperava que no hi hagués cap més client i poder comprar tranquil•lament corda i cinta aïllant.