• El país es fa i es desfà cada dia amb el treball, l'acció i el desig de tots que és tenir el millor país

Foto: NOE

No hi ha un sol model de país, n'hi ha molts. Molts més que països hi ha. I n'hi ha segurament tants com ciutadans de cada país. Però tots no són possibles, ni tant diferents. Només la confluència o l'encontre dels més adequats a cada moment i dels elements comuns que es troben en aquell, majoritàriament assumits, deixaran traça del seu rastre. I els models no són perennes. Es troben contínuament en transformació per la pròpia evolució de les persones i de les necessitats canviants dels pobles i els seus entorns. Per tant la seva revisió, reformulació i substitució o ajustament és inevitable i obligada. Tots, des de la nostra perspectiva, volem el millor pel país. Voldríem en definitiva tenir el millor país.

Si bé, és cert que el país es fa i desfà, cada dia, amb el treball, l'acció i el desig de tots els que el conformen i que, per tant, no és senzill sinó complex. Tot país té unes característiques més destacades que altres i per tant, en certa manera, la comprensió d'aquelles admet que es pugui modelitzar i així parlar de model país. Els dirigents del país, tant públics com privats, acostumen a estar interessats en incidir i guiar, es pot dir, el model cap a les característiques que creuen més convenients d'acord a la seva visió de país, que desitgen o els interessa.

La preocupació pel futur col.lectiu ha estat, és i continuarà sent una constant de qualsevol ciutadà i comunitat o societat, i que hauria de manifestar-se en proporció directa al seu grau de desenvolupament. Aquesta preocupació, a Andorra, s'ha anat manifestant des de sempre i en diferents moments de manera sectorial o global i en funció de les circumstàncies. En el camp polític és on més ha destacat i bona prova n'és el recorregut realitzat amb l'aprovació de la Constitució del 1993 que defineix el marc general en el que cal acabar de detallar el model de país concret entre els molts possibles. En altres aspectes s'ha anat també avançant. Cal però reformular-lo contínuament i dia a dia. Les reflexions a nivel més ampli són rares per la seva dificultat, que no pel seu interés i necessitat, i han anat apareixent més aïllades i de manera discontínua al llarg dels anys, sent realitzades per equips tècnics a qui se'ls ha encomanat el treball o bé per grups de representants institucionals. Tot i que han tingut un matís marcadament econòmic.

Entre aquests darrers d'un costat hi ha Andorra vers el futur (1983), Pla de desenvolupament turístic del Principat d'Andorra, realitzat pel grup suís Prognos; Andorra el futur avui (1999), Escenaris mundials oportunitats i accions, de D. Bastida i J. Montaña; Alternatives per al futur d'Andorra (2000), de G. Martínez, J. Monegal i J. M. Rascagneres, i La sostenibilitat del desenvolupament andorrà (2004) de la Fundació Julià Reig i l'Observatori de la Sostenibilitat de la Càtedra UNESCO de la UPC. I de l'altre Andorra Pla estratègic (1993) i Andorra Pla d'accions (1994), liderat pel Govern d'Andorra d'Òscar Ribas i Reig, el Llibre blanc del repte de la Societat de la Informació (1998), la transició d'Andorra a una societat de la informació i el coneixement, liderat pel Govern d'Andorra de Marc Forné i Molné, i l'Andorra 2020 (2006), realitzat pel Govern d'Andorra d'Albert Pintat i Santolària.

La idea de detallar cadascun dels possibles continguts que permet el desenvolupament de la Constitució, aprovada pel poble andorrà el 1993, amb el que la majoria de ciutadans d'Andorra s'hi sentin identificats és positiva i estimuladora. Positiva perquè permet establir un consens social previ i ampli de direcció a on encaminar tota una sèrie d'accions que impliquen esforços econòmics, humans i de país amb continuïtat en el temps, més enllà dels diferents colors polítics dels governs que hauran de posar de relleu la seva aptitud en la conducció però no en la direcció prèviament establerta i a la qual s'encamina tota la societat andorrana. I estimuladora perquè la fixació d'objectius cohesiona, anima i fa avançar al conjunt de la societat sabent on es vol anar i donant seguretat jurídica i evitant contradiccions, frustracions, errors i permet incorporar sinergies noves fruit de la unió i encaminament en una mateixa direcció de tots els actors i els recursos alhora, públics i privats.

La Societat Andorrana de Ciències ens convida a tractar el tema en la seva 27a Diada andorrana, a la 46ª Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, el proper dissabte 23 d'agost del 2014. Hi participaran Lluís Sàmper i Pascual amb Unes necessàries transformacions, Manuel Pujadas i Domingo amb Els drets ciutadans, Jordi Nadal i Bentadé amb Les telecomunicacions de la nova Andorra, Maria Reig i Moles amb Model de país i model de gestió, Albert Moles i Betriu amb Model del sector energètic, Cristina Rodríguez i Galan amb El model de sanitat pública, Roser Suñé i Pascuet amb El model educatiu, Jean Jacques Carrié i Milagre amb Noves accions al Pas de la Casa, Marc Segalés i Dalmau amb L'oasi comunicatiu andorrà. Perills i amenaces per al dret d'informació i les llibertats d'expressió i opinió, Josep Delgado i Villena amb El model de seguretat social, Conrad Blanch i Fors amb El destí muntanya: oportunitats i model de futur, Miquel Mercè i Rodríguez amb Andorra Regenera, Marc Pons i Martell amb Un país pels joves, Cristina Rico i Flor amb Reduir, reciclar i reutilitzar, claus per a un país de futur, Josep Carles Laínez amb Models de país a través de la literatura, Josep Duró i Vidal amb La solidaritat, un actiu de país, Betim Budzaku amb Un nou model turístic per Andorra, Albert Gomà i Sala amb Reptes de futur i model social d'Andorra, Jael Pozo i Lozano amb L'aprofitament forestal i model de país, Núria Prenafeta i Agelet amb Com transformar la mentalitat de la societat i Josep Maria Missé i Cortina amb Nous sectors d'activitat per diversificar l'economia andorrana. Tots estem convidats a repensar el model de país, i aquesta n'és una nova oportunitat col·lectiva.

Per a més informació consulti l'edició en paper.