Per què en diuen càstig quan és un crim de guerra? Israel està «respectant» la treva de 72 hores, després d'haver causat la mort de prop de 2.000 civils, 407 d'ells nens, i d'haver destruït 10.000 edificis i, per descomptat, d'haver enfonsat els 32 túnels construïts per Hamas per fer activitats terroristes. Mig milió de palestins estan desplaçats, els altres viuen sota la runa, plorant els morts. Després de 29 dies de matances, «funciona» una treva de 72 hores, amb els soldats en constant vigilància per si han de tornar, tot i que Netanyahu hagi dit «missió complerta». La treva durarà el que vulgui Israel. La calma serà un fet fins que Hamàs reconstrueixi els túnels o prepari una altra amenaça, i Israel tornarà a matar. És així des de la creació de l'Estat d'Israel i així seguirà mentre els que poden, no facin res i segueixin mirant cap a un altre costat. Israelians i palestins són responsables del seu propi odi i l'ànsia de venjança, que els incapaciten per trobar la pau per als ciutadans. Però la responsabilitat de la comunitat internacional és molt més gran. L'ONU ni hi és ni se l'espera. Ban Ki-moon demana una investigació ràpida i que els responsables responguin davant la justícia, però sap que no es farà. Els governs occidentals, començant pels Estats Units, es limiten a dir a Israel que es porti bé. Cameron, el primer ministre britànic, ha dit, sense esmentar Israel, que «atacar civils està malament i és il·legal», però no deixarà «sense postres» als responsables dels atacs. Espanya ha suspès la venda d'armes a Israel –previsiblement es reprendrà quan hagi passat la tempesta i Israel necessiti armar-se– i Margallo, el nostre ministre d'Exteriors, demana a la Unió Europea «més esforç» a Gaza. Només hi ha hagut una dimissió en els governs europeus, la de la britànica Sayeeda Warsi, secretària d'Estat per l'ONU, la primera musulmana en un Executiu britànic, que ha dit alt i clar que les polítiques europees en la crisi de Gaza són «moralment indefensables i tindran conseqüències negatives a llarg termini en la nostra reputació internacional i domèstica». Sayeeda defensa que són contràries «als nostres valors i el nostre compromís amb l'Estat de Dret» i que si es queda en el càrrec no seria capaç de viure amb el pes de les decisions que hauria de donar suport. En tots els països d'Occident hi ha desenes de polítics que viuen còmodament després d'haver permès o tolerat cínicament milers de morts durant dècades. El que s'ha dit, moralment indefensable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.