Tothom comparteix que costaria molt tirar endavant projectes, actituds i maneres de fer que siguin constructives sense educació. En pocs debats i en pocs temes, no apareix l'educació com l'eina principal sense la qual no es pot anar endavant. Tant si es parla de política, com si es refereixen a la recerca, a la ciència, a l'expressió i a la comunicació, a la salut, a la violència de gènere, als residus, a l'espai públic o --això ja no es tan freqüent-- a la literatura, l'art o a la creació, les mancances detectades es podran solucionar si hi ha educació. És la norma per a la prevenció i també per a la bona gestió.

Tanmateix, i potser és només una sensació, quan amb tanta facilitat apareix el terme educació, m'imagino l'educació convencional, reglada, l'educació que s'imparteix en centres escolars i la que proporcionen les institucions amb departaments educatius. Això és preocupant, es segueix delegant a l'escola, sobretot, tota mena de competències, se li delega el coneixement objectiu, han de ser centres per educar en tots els àmbits de la vida. Difícilment es pot pretendre que l'escola doni a l'abast. Ni els horaris, ni l'espai, ni les persones tenen tanta disponibilitat, ni mitjans, ni flexibilitat per atendre les necessitats dels grups, dels alumnes cadascun en particular, i aplicar-se en totes les disciplines que es van enumerant.

Sembla una mica contradictori que l'educació sigui esmentada tan sovint en un temps en què el professorat ha de lluitar per mantenir la seva autoritat, que --i no és el cas d'aquí-- han de lluitar per la reducció de recursos, que necessiten un temps que no els és donat per posar- se al dia de tècniques i matèries, per mantenir-se com a referència de la formació en aquesta societat canviant. La qüestió és que l'educació al final la fem entre tots, tant la família com el veïnat, les institucions, les indústries, els comerços i els transports.

Cap sector d'activitat ni cap estament social no deixa de donar exemple d'alguna cosa. Si l'exercici es fes pensant què podem fer per l'educació dels infants, dels joves i dels adults, les bones pràctiques serien molt més senzilles.

Historiadora [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.