Foto:

Quantes voltes pot arribar a donar la vida, veritat? 23 anys seguits en el punt més alt de la piràmide de la política catalana, com a President de Catalunya del 1980 al 2003, i després de deu anys retirat, la confessió d'un secret ocult tomba tota la reputació i la imatge històrica del Sr. Jordi Pujol.

Es fa difícil d'entendre, però és així, un pot llençar tanta sorra com es vulgui sobre el passat, per ocultar o per oblidar, però al final no depèn d'un mateix que tot s'acabi sabent. Les cendres del passat, sempre poden arribar aflorar i reviure els mals interns. Així ho expressava ell mateix en una entrevista en el 2012, quan afirmava com «encara puc espatllar la meva biografia... o millorar-la».

Un fet tant present com real que recorda de nou la conversa entre el rei Cressus i el savi Soló, durant el sV a.C, i que reprodueix Plató en el seu diàleg de la República. Després de mostrar Cressus totes les seves riqueses a Soló d'Atenes, li va preguntar si en tots els viatges que havia fet, havia conegut a l'home més afortunat i feliç del món; Soló li va contestar com «no puc respondre't encara a la teva pregunta, sense saber abans que has enllestit finalment la teva existència», fins al «final de tot l'assumpte i negoci» tot està per decidir què i qui és Cressus. Continuava la seva explicació d'una manera molt simple i pedagògica: «L'home és pura contingència».

Més enllà de les filtracions, respecte les quals espero i desitjo, que si hi hagut una vulneració del secret professional, s'acabi portant a judici al suposat professional. Al meu entendre, el més destacable de tot plegat és la manca de coherència interna entre el brillant polític i la seva situació personal.

La història ens empeny des del darrera, i amb el temps, a tots se'ns deixa enrere. Però hi ha fets com aquest, que en un instant, es converteix el present en un passat pretèrit. Al meu entendre, no s'ha de tenir por d'aquests instants, si s'ha de tenir por de quelcom, és a trencar la nostra coherència interna en la qual pensem, diem, decidim i fem les coses al llarg de la nostra vida. La recuperació d'aquest valor hauria d'acompanyar la renovació generacional de la política.

Per a més informació consulti l'edició en paper.