• A Andorra, el nombre d'edificis amb certificació energètica registrada (voluntària) són set

La Unió Europea s'ha fixat com a objectiu que a partir del 2020 tots els edificis nous hauran de tenir balanç energètic zero. És a dir que hauran de justificar la generació de l'energia equivalent a la que consumeixin.

Per a arribar-hi en condicions és evident que cal una nova cultura energètica. I per aconseguir-la cal preveure els recursos econòmics necessaris capaços d'estimular-la, fomentar-la i desenvolupar-la.

Fins avui, el canvi per a ser més competitius a nivell industrial, i tenir un major i continuat desenvolupament econòmic, ha passat per tenir una capacitat creixent de generar energia. I així disposar-ne a preus baixos. Però el paradigma ha canviat.

Europa no disposa dels recursos clàssics i aquests han augmentat de preu. I altres territoris són més competitius en disposar-ne de clàssics o de nous.

La reducció del consum energètic i un ús més eficient dels recursos existents és el nou model a seguir, per tal de ser més competitius i alhora més sostenibles.

La inversió en eficiència energètica ha esdevingut doncs una necessitat per a prosperar. A més de crear uns sectors nous amb capacitat de generar llocs de treball i una rendibilitat alta en la inversió (s'estima en cinc euros de retorn per cada un euro invertit).

Per això, la Unió Europea ha gastat des de l'any 2000 prop de 5.000 milions d'euros a través dels fons de cohesió en el cofinançament d'iniciatives vinculades amb l'eficiència energètica o el seu ús més racional.

Entre el 2014 i el 2020, la Unió Europea pensa destinar un 20 % dels fons Feder a l'eficiència energètica.

La innovació tecnològica permet ja una major eficiència energètica i ens cal saber-la aprofitar, per a nosaltres i sobretot per a les generacions futures. Actualment, i a nivell financer, a Europa es poden trobar fons d'inversió amb motivació mediambiental que han estat capaços de captar 300.000 milions d'euros.

A l'Estat espanyol, s'ha constituït el Fons Nacional d'Eficiència Energètica amb una dotació anual de 350 milions d'euros dels quals uns 35% els aportarà l'Estat amb l'objectiu de rehabilitar energèticament edificis existents.

A Catalunya, els edificis amb etiqueta energètica (obligatòria) ja són més de 220.000. A Andorra, el nombre d'edificis amb certificació energètica registrada (voluntària) són set. Entre aquests 7 edificis, no hi ha cap edifici públic.

Si fem la proporció en població n'hauríem de tenir 2.200. Però l'important, no és córrer sinó fer-ho bé.

I en aquesta línia es troben els quatre programes d'ajut endegats per a la rehabilitació d'edificis, també en l'eficiència energètica, al nostre país, dins pel que es coneix com a Pla Renova.

El 2011 es van concedir subvencions per valor 95.000 € i préstecs per un import de 149.500 €.

En un total de 23 demandes presentades i atorgades, 5 en biomassa, 3 en energia solar, 1 en geotèrmia i 14 en millora dels aïllaments.

El 2012 es van concedir subvencions per valor de 229.000 euros i préstecs per un import de 1.100.000 euros en un total de 67 demandes presentades i atorgades, cinc en biomassa, tres en energia solar tèrmica, dos en geotèrmia, dos en aerotèrmica i 55 en millora dels aïllaments.

El 2013 es van concedir subvencions per valor de 418.600 euros i préstecs per un import de 3.130.000 euros, en un total de 61 demandes presentades i 42 atorgades.

En aquests 3 primers anys s'han atorgat doncs 742.600 euros de subvenció i 4.379.500 euros de préstecs.

El programa per a l'any 2014 continua i preveu l'atenció a tots tipus d'edificis on abans només eren habitatges, permetent la possibilitat d'augment dels imports a atorgar. Comparativament amb Espanya i la població, la quantitat que pertocaria subvencionar a Andorra pels 350 milions d'euros atorgats pel país veí, seria de 670.000 euros a l'any.

Potser aquest any s'hi arribi. I ens en calen molts més si tenim present altres models amb els quals comparar-nos.

De la mateixa manera que el Reglament d'eficiència energètica de l'edificació del 2010 es va inspirar en el model suís, és amb aquest país amb qui cal continuar comparant-se proporcionalment.

L'obertura al món i particularment el nostre atansament a la Unió Europea implica també i especialment ser més eficients si volem continuar sent independents.

La nostra vulnerabilitat energètica per l'alta dependència exterior que tenim en aquest sentit, ens obliga a ser particularment atents i exigents en aquesta matèria, on hem sobrepassat els límits acceptables d'endeutament com a país per un creixement en quantitat excepcional.

Ara ens cal reconduir l'excepcionalitat cap a la qualitat, si volem ser sostenibles en tots els àmbits en que un país ha de ser-ho, per continuar-ho sent.

Els andorrans que avui neixen podran viure a Andorra si som capaços de fer front al repte energètic que el segle XXI ha posat sobre la taula.

El balanç zero ens espera i per arribar-hi ens cal encara fer molt camí. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.