La Vall del Madriu-Perafita-Claror va ser classificada per la Llei 9/2003 del Patrimoni Cultural d’Andorra, com a bé d’interès cultural en la categoria de paisatge cultural al 2005. Anteriorment i després d’un gran treball i d’esforç per part d’un grup d’andorrans de diferents àmbits i administracions, l’any 2004 van aconseguir que aquesta vall fos inclosa a la llista de Patrimoni Mundial de la Humanitat, per part del Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco.
El fet de pertànyer a aquesta organització com a bé patrimonial mundial a conservar, implica una sèrie de recomanacions i tasques a dur a terme per part de les administracions públiques, per tal de conservar i gestionar correctament la protecció d’aquest bé patrimonial, proposades des de la Unesco, mitjançant uns tipus d’informes, (http://whc.unesco.org/fr/soc), que elaboren el seu comitè d’especialistes.
EN LA VALORACIÓ de l’estat de conservació al llarg d’aquest anys, mitjançant aquests informes, llistats gradualment en forma d’amenaces a la conservació de la Vall, (http://whc.unesco.org/fr/soc/?action=list&id_search_state=4), hi comencen a aparèixer certs indicadors de la manca de resultats, per part de les administracions públiques, a l’entorn de la gestió de conservació d’aquesta Vall.
L’informe de l’any 2006, ja esmenta la recomanació d’ampliar l’entorn de protecció de la Vall, concretament al sector oest del Pic Negre i del Camp Ramonet, per tal de garantir el control d’accés motoritzat des d’aquesta zona oest, una zona que implica la gestió conjunta de dos comuns, el d’Encamp el d’Escaldes- Engordany. Una vegada acordada aquesta ampliació per part de tots els agents implicats, cal avançar en la realització del pla de gestió i d’inventari, de tota la zona protegida jurídicament.
MALGRAT aquestes recomanacions de l’any 2006, en el següent informe realitzat pel Comitè de la Unesco durant l’any 2008, (http://whc.unesco.org/fr/soc/914), es posa en relleu que no s’ha arribat a cap acord per tal d’ampliar l’entorn de protecció i que a més, han sorgit nous problemes, com ara l’inici d’un procediment judicial, endegat pels dos comuns abans esmentats en contra de l’Administració governamental, perquè aquest darrer ha qüestionat els seus poders oficials, a l’hora d’inscriure les accions de propietat i de protecció com a paisatge cultural de la Vall. Llavors la Justícia va resoldre expulsar aquests dos comuns de la gestió. De nou, la realització del Pla de gestió i d’inventari es va interrompre.
En els posteriors informes dels anys 2010 i 2012, el Comitè posa en relleu noves dificultats, com ara la manca d’acord entre els quatre comuns afectats, del que en resulta la interposició d’una nova demanda judicial, en aquest cas, relatiu al nou Pla de desenvolupament urbanístic a la zona i referent al límits acordats inicialment entre tots els propietaris afectats. Novament la finalització del Pla de gestió i d’inventari i la seva aplicació a la conservació de la Vall del Madriu-Perafita-Claror resulta inacabat.
Per acabar, en aquests moments, els quatre comuns implicats i l’Administració central han acordat i decidit aturar el Pla de gestió fins després de les eleccions, que tindran lloc durant l’any 2015, malgrat les repetides recomanacions del Comitè de la Unesco en aquests darrers anys. Cal dir que el resultat de la manca de la realització d’aquestes, pot esdevenir l’exclusió de la Vall de la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat.
LLAVORS, després d’avaluar tot aquest llarg procés de dificultats en la gestió d’aquest bé patrimonial i dels límits imposats per part de la Unesco, sembla que priven més els interessos de competències comunals i els interessos privats a l’entorn de la correcta gestió de la Vall. Ni tan sols les recomanacions efectuades per aquest organisme mundial, ni les dates límit imposades, estan fent efecte sobre tots els agents implicats en el procés. Per tant, caldria avaluar correctament si existeix una necessitat imperiosa de creixement urbanístic a l’entorn de protecció de la Vall del Madriu, i consegüentment, la facilitació de l’accés rodat, perquè sembla ser que aquest és el punt de discorda més insalvable. Si el Comitè de tècnics de la Unesco, coneixedor i de ben segur, sobradament experimentat en aquests afers, ha fet una sèrie de recomanacions en aquest sentit, a banda de la demanda de finalització del Pla de gestió i d’inventari de la Vall, és perquè deuen de saber de primera mà, què passa quan s’anteposen els criteris partidistes, fins i tot, potser s’acabarà perdent aquest patrimoni.
Cal que la societat d’aquest país es manifesti en positiu i deixi de ser un agent passiu davant de la desídia dels responsables i dels nostres governants en tot aquest afer. Cal exigir que es posin d’acord d’una vegada per totes, perquè està en joc la salvaguarda d’un paratge natural bellíssim, patrimoni de tots els andorrans, un patrimoni del que hem d’estar orgullosos, el qual hem d’obrir als ulls dels visitants forans, com a verdadera representació de la nostra identitat cultural i de la nostra memòria històrica.
A MÉS, a banda d’establir uns límits d’entorn de protecció correctes, massa vegades s’ha vist que el poc respecte i la deixadesa per part dels turistes, en el moment de visitar parcs naturals, malmet definitivament aquests entorns. Donar el valor just i el respecte necessari a un paratge natural, comença per l’iniciativa i l’estimació dels propis veïns i en aquest cas, els de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, que segurament som tots els habitants d’aquest petit país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.