Fins als mateixos valedors del règim d'Israel semblen horroritzar davant el genocidi que aquest perpetra de nou a la Franja de Gaza. Però només s'horroritzen. El mateix secretari d'Estat dels EUA, Kerry, un dels pocs individus que, per la força de la potència que representa i pel seu ascendent sobre Tel Aviv, podria aturar aquesta matança, ha expressat el seu horror, però, «of the record», pel que fa a la turmentada població civil palestina no li queda sinó esperar que l'Exèrcit de Netanyahu se li acabin les bombes que els EUA li subministra. La passivitat internacional davant aquest nou episodi de l'holocaust del poble palestí no és només comparable, salvant les distàncies pertinents, a la de les potències aliades davant el del propi poble jueu a mans del nazisme a la II Guerra Mundial, sinó al més recent del poble sirià, delmat i expulsat de la seva terra per un règim igualment criminal.

L'Operació Mil·limètrica, que és el nom que rep la present edició de la matança d'éssers humans a Gaza, es presenta com la imprescindible acció de venjança per a la supervivència de l'Estat d'Israel. En el seu origen, el repugnant assassinat de tres adolescents jueus, i els túnels pels quals els seus botxins haurien penetrat per executar-lo. La irracionalitat de la coartada no mereix major i millor anàlisi: és com si en resposta a les correries criminals d'una banda de malfactors, es bombardegessin les escoles, les cases i els hospitals de la ciutat en la qual aquesta s'amaga. Fins a la venjança, que sabem que se serveix freda, necessita d'alguna racionalitat, bé que equivocada, per satisfer a qui la fa servir. ¿Quants nens, quants civils, quants innocents han de ser assassinats, o quedar esguerrats, o orfes, o traumatitzats de per vida per compensar la mort dels nois israelians?

A l'hora d'escriure aquestes línies, van uns 600 morts, la majoria civils, un terç nens, a conseqüència de l'atac de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza. En l'anterior, la sinistra collita va ser d'uns 3.000. L'horror, similar. La passivitat internacional, idèntica. Tan unànime i inhumana és aquesta, que només sembla afectar davant els fets, obertament, la Borsa. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.