Foto: EL PERIÒDIC

Avui, parlarem d'una altra proposició d'espectacle de caire andorrà efectuada per l'Esteve Albert: Les Bons, història i llegenda. Es tracta d'una espècie de esbós o recull de diversos fets històrics agrupats al voltant d'aquest indret, però plantejat per ser escenificat. Dins dels primers paràgrafs, l'historiador ens fa una introducció en la qual situa geogràficament el lloc que ens ocupa i els seus voltants. Ens trobem al peu del vell camí que conduïa al Santuari de Meritxell, camí ple d'història, diu l'Esteve, ja que per el van passar els càtars; els soldats gascons; els trovadors; cavallers i peregrins medievals; i, inclús, Dolça, la filla del comte de Foix, que anava a casar-se amb el fill del comte d'Urgell, qui després canviaria la història d'aquestes Valls cedint-les a la Mitra. Més endavant, ens parla de la història i orígens d'Andorra, poble de pastors des de el Neolític; possiblement, ens diu, d'origen basc. Del pas dels romans que van fer una ordenació cadastral que va deixar molts topònims a aquestes terres.

Dels sarraïns i de totes les llegendes que parlant de la seva estada a les Valls. La tradició afirma que el castell de Les Bons va estar ocupat per ells i que la esposa favorita del rei moro es banyava en el que avui anomenen el bany de la reina mora. També diu la tradició que l'emperador franc Carlemany va entrar per la Vall d'Incles per tal d'expulsar-los. Aquest castell, sembla ser, que realment fou construït pel vescomte Arnau de Castellbó al S. XII.

Actualment, només es conserva la torre de l'homenatge, símbol d'una època que va poblar les Valls d'esglésies romàniques i torres de defensa. També ens parla de l'església de Sant Romà, l'única que posseeix la seva acta de consagració datada al S. XII. Exactament, ens diu l'Esteve, va ser consagrada el dia 25 de gener de 1163 pel bisbe Roger de Foix. La torre, abandonada, després de la pau que comporta la signatura dels Pareatges, es convertirà molts anys més tard en el refugi del vell cabrer, el famós bandoler que va fugir de terres catalanes i es va refugiar en aquest país. Acaba el seu esbós, recordant a Melcior Font i expressant el seu desig de que el recó més bell de les Valls d'Andorra es preservi per tal de no esborrar vestigis importants de la història que va configurar aquest petit país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.