EEl lideratge de Pedro Sánchez neix carregat de legitimitat. L'alta participació dels militants en el procés d'elecció directa i secreta del nou líder socialista, la notable diferència en el nombre de vots sobre el seu principal competidor (Eduardo Madina), la contundent victòria en les federacions més poderoses del partit, entre elles l'Andalusa, i el silenci dels principals dirigents socialistes a escala nacional i regional per deixar sentir únicament la veu coral de la militància, són alguns dels elements de prova contra els que volen caricaturitzar el pròxim secretari general del PSOE, com una criatura política de Susana Díaz, la dirigent que, ara per ara, acumula més poder orgànic i institucional d'un partit vora la fallida.

Les declaracions públiques de Pedro Sánchez, un cop es va aixecar acta del seu triomf a les primàries de diumenge passat, van ser clares i esvaeixen qualsevol dubte. Queda acreditada la seva vocació centrista a la llum del compromís clàssic del PSOE amb les capes més febles de la societat. Tot això, sense deixar de ser un partit de classes mitjanes inspirat en la racionalitat, el sentit comú i el respecte dels drets humans. Així, la resposta del nou líder socialista ha estat inequívoca: el populisme i la demagògia no tenen cabuda en l'esquerra que representa un partit amb 135 anys d'història.

Per a més informació consulti l'edició en paper.