Els recents successos d'Estepa sorprenen no tant pel que fa a l'ordre públic o la fallida de l'ordre públic, com per la inquietant analogia que tracen amb el que succeeix a tot el país: un clan de xoriços s'apodera del poble, s'infla a robar amb total impunitat, el veïnat s'amotina davant la inacció de les autoritats, i aquestes diuen que esperi la Justícia mentre el segueixen saquejant. Així doncs, d'entrada, no és el veïnat, la ciutadania, que trenca l'ordre en sortir al carrer, indignada, en defensa d'allò que li pertany, sinó que aquest ordre estava fet miques des que els xoriços i les autoritats van laminar, amb la seva cleptomania i el seu desistiment el dret, la llibertat i la seguretat de les persones. Espanya actua un clan de xoriços que es refugia en la salvadora «legalitat» que ell mateix s'inventa i imposa. Deixa el recurs a la Justícia, a una precaritzada i lenta administració de justícia que, com denuncien totes les associacions de jutges, pot ser encara més estèril si prospera la reforma de la Llei orgànica del poder judicial de Gallardón: reforçaria encara més, diuen els jutges, la impunitat dels polítics, del clan. Si tot abús és ja «legal», el robatori dels estalvis, l'estafa de les hipoteques, el nepotisme brutal del Tribunal de Comptes, les corporacions locals no electes, els sobres, el traspàs dels béns públics a les mans privades, amb aquesta reforma l'abús esdevindria en sagrat. De moment, la gent d'Estepa ha dit prou.

Per a més informació consulti l'edició en paper.