Refinar la cerca de petroli en fons marins complexos o la col·locació d'aerogeneradors, fer anàlisis genòmics a gran escala i fins i tot demostrar que el xampany manté millor l'aroma i sabor en copa allargada és possible gràcies a la supercomputació, immiscuïda ja en moltes àrees del coneixement.

Si bé el concepte de supercomputació pot variar segons amb qui parlis, des del punt de vista de la finalitat és la branca de la informàtica que intenta resoldre problemes computacionals molt complexos, relata Rafael Griman, de Bull (empresa del sector).

Els superordinadors treballen sobre equacions matemàtiques ja conegudes –no cal confondre amb el big data, l'objectiu principal és correlacionar dades suposadament independents entre si–, la seva potència es mesura en flops –operacions de coma flotant per segon– i serveixen per simular-ho gairebé tot.

Alguns exemples: simular el funcionament d'un marcapassos sabent que no tots els pacients són iguals es trigava abans uns tres dies, ara la supercomputació l'ha reduït a tres hores; per renderitzar els efectes especials d'una pel·lícula com Transformers 2 un PC hagués necessitat 16.000 anys i en l'actualitat un superordinador ho pot fer en un o dos mesos. La Universitat de Chicago va ser capaç d'analitzar dades seqüenciats de 61 genomes humans en 50 hores davant dels 47 anys (PC).

I és que els cotxes de Fórmula 1 serien els superordinadors i la resta dels PC. Però la supercomputació no busca només reduir el temps de càlcul, adverteix Griman, sinó augmentar la qualitat i el realisme, incrementant el nombre de variables amb què es treballa. El mercat de la supercomputació a Espanya és divers: s'usen en universitats, en empreses privades, per a defensa i seguretat nacional i hi ha laboratoris específics com el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) o centres com el BSC-CNS (Barcelona Supercomputing Center-centre Nacional de Supercomputació). El més potent aquí és el MareNostrum, del BSC-CNS, ara en la seva tercera versió des que es comprés el 2004. Segons detalla el director del centre català, Mateo Valero, la seva capacitat és de 1,1 petaflops, és a dir, és capaç de realitzar cent mil bilions d'operacions per segon. El MareNostrum «treballa constantment, a prop del cent per cent de la seva capacitat, executant programes d'investigadors de tota la UE i de les més diverses disciplines, des de la medicina a l'astrofísica».

Col·labora amb el projecte Gaia de l'Agència Espacial Europea, que censarà milions d'estrelles a la Via Làctia, amb el Human Brain Project per comprendre i simular el funcionament del cervell humà o en la millora de la seguretat d'avions i trens. Per Valero, a Espanya hi ha gent capaç de fer molt bones aplicacions per a la computació d'altes prestacions, encara que «com en totes les àrees tan especialitzades en nombre som pocs». Encara que és una disciplina relativament nova ja és el tercer pilar de la ciència: «Avui en dia ja podem dir que els superordinadors són un instrument bàsic per a la majoria d'àrees del coneixement». El camp de la medicina és un gran exemple: «Els avenços en biomedicina condueixen a que, d'aquí a pocs anys, la genètica serà la base d'un bon nombre de tractaments mèdics».

Per a més informació consulti l'edició en paper.