• Sarkozy, de no voler ser copríncep d'un paradís fiscal a imputat per corrupció activa

Foto: EL PERIÒDIC

Vaig estar a punt de fer-me un tall a la llengua per llepar un ganivet ple de Nocilla. No es pot practicar un esport de risc i escoltar les explicacions de Nicolas Sarkozy a la televisió i a la ràdio franceses després de ser imputat per «corrupció activa» i altres coses. Ja és complicat per a un home fer dues coses a la vegada i més, si vas sentint el que diu l'expresident de la República francesa i copríncep. Sort que és advocat de professió, a banda de polític, perquè va ser una intervenció tan desastrosa com l'intent de suïcidi de l'escriptor Raymond Chandler que va fallar el tret.

Sorprèn que es pregunti si és normal que li facin escoltes, un tema que coneixem prou bé a Andorra i que està tan regulat a França que fins i tot la normativa està perfectament explicada a la pàgina web del Ministeri de l'Interior (www.interieur.gouv-fr). Pot servir d'excusa per a Sarkozy, que fa temps que no exerceix, però no del seu advocat qui va afirmar que les converses entre un lletrat i el seu client no poden ser escoltades, i el que és pitjor, «enregistrades i reescrites per fonamentar l'obertura d'una investigació». El tribunal de cassació no en té la mateixa opinió perquè considera que «la conversa --entre un advocat i el seu client-- només pot ser transcrita i afegida al dossier del procediment si en el seu contingut hi ha indicis que donin a entendre la participació de l'esmentat advocat en una infracció». I justament és el cas perquè l'advocat, Thierry Herzog, està imputat.

També es queixa Sarkozy de la difusió de les escoltes en els mitjans de comunicació, una cosa normal si tenim en compte que la jurisprudència de la majoria de països europeus, França inclosa, reconeix una llibertat d'expressió pràcticament il·limitada en «temes d'interès general» i un expresident i una personalitat pública n'és un d'ells. Sempre li queda el recurs, en aplicació de la sentència del tribunal de justícia de la Unió Europea i el «dret a l'oblit», de demanar a Google que despengi d'internet tots els articles que reprodueixin les escoltes. Ho ha aconseguit fins i tot un àrbitre escocès de futbol amb les notícies on reconeixia que havia mentit per justificar un penal que va assenyalar.

El problema de Sarkozy, seguint en termes futbolístics, no és una caiguda dins l'àrea sinó un fora de joc, de desconeixement i d'ignorància. Sort que ja havia deixat el ganivet, ja amb menys restes de Nocilla, a la taula perquè el que em podia fer era un tall a la mà o clavar-me'l en un altre lloc del cos. Va ser quan es queixava que la detenció provisional no era un procediment normal o es comparava amb altres alts càrrecs polítics que havien comparegut davant la justícia. La detenció provisional té una durada màxima de 15 hores i quatre, una audició lliure. Tenint en compte tot el que havia d'explicar, el més lògic era optar per la primera fórmula.

Quant al tracte rebut i a la seva afirmació que Jérôme Cahuzac, exministre socialista, no va estar ni un segon en detenció provisional, cal recordar-li que no calia: ja havia confessat abans el seu frau fiscal. La història més recent està plena de polítics interrogats en detenció provisional com Dominique de Villepin o Dominique Strauss-Khan. A aquest últim, el seu càrrec i la seva posició, no li van evitar, després de la seva detenció als Estats Units que sortís a tots els informatius assegut al banc dels acusats i emmanillat.

L'expresident del Fons Monetari Internacional va ser declarat culpable, però molt sovint la difusió d'imatges de personatges famosos ha acabat amb el que s'anomena «la pena del telenotícies» que deixa arraconada la presumpció d'innocència. Algú que va a declarar en qualitat d'imputat o, simplement, de denunciat passa a ser culpable en l'imaginari col·lectiu abans, fins i tot, que se l'hagi jutjat. A l'espera de l'evolució del cas Sarkozy queda clar que, a l'interrogatori, els jutges apliquen el codi de procediment penal al peu de la lletra. L'expresident i excopríncep va criticar, en la seva entrevista a la televisió i a la ràdio, que abans d'escoltar-lo ja li van assenyalar tres motius per ser interrogat. Ara que s'ha descobert que fins i tot els peixos tenen memòria, ell no va recordar que l'article 116 del codi francès de procediment penal diu que «el jutge comprova la identitat del declarant (...) i li dóna a conèixer els motius pels quals ha estat cridat a declarar».

Ara ha estat imputat per possible frau, corrupció i tràfic d'influències; ell que no volia ser copríncep d'un paradís fiscal com Andorra i que va enviar un home altiu, mal educat i prepotent com Christian Frémont perquè ens ho expliqués. I a algú no li va caldre un ganivet amb Nocilla per a fer-se l'harakiri polític. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.