• L'enfrontament entre els homes, que acaba sent contra la natura, sabem que no és el camí

Foto: EL PERIÒDIC

A l'Alt Urgell s'està generant un nou mite per a l'imaginari col·lectiu, el Picurt. A més de la Mostra de cinema de muntanya, enguany la vuitena, i també de la Jornada, enguany la cinquena, d'exposició i debat per a compartir teoria, modes i experiències, s'està forjant un nou ser.

Tot amb l'afany de construir un futur més sostenible. Amb personalitat pròpia i sentit propis.

No s'assembla al Tamarro andorrà, animal fabulós de l'imaginació popular, mig carn, mig peix, la «trobada» del qual o la seva recerca ha constituït una prova del trànsit a la maduresa i per tant de plena integració a la societat tradicional.

No s'assembla als Menairons pirinencs, aquests éssers fabulosos que feinegen eternament, especialitzats sobretot a remenar els tarters de pedra amb afany i diligència increïbles, en paraules de Sergi Mas i Balaguer, justificat, els fets sorprenents i inexplicables.

El Picurt té entitat pròpia i el seu ull especial, afegit als éssers vius de la natura, arbres, isards, conills, vaques, trencalossos, óssos i galls fers, el converteix en un ésser nou. La natura amb visió humanitzada, una aliança per a trencar l'enfrontament entre les lleis de la natura i les lleis de l'home. Una aliança per a fer-nos adonar que ens trobem dins del flux de la natura.

Que l'home és una espècie més entre les altres. Com ens recorda Michel Serres en Le contrat naturel (1989).

Una aliança necessària per tal d'evitar la pèrdua de l'home. Perquè l'home sol, enfrontant-se amb ell mateix acaba enfrontant-se amb la natura. Però sempre guanyarà la natura. Francisco de Goya ja ho reflectia en la seva obra pictòrica (Baralla sobre terres movedisses). L'afany del dominar. La Terra avui ha esdevingut un producte de l'home. La Terra depèn de nosaltres mentre que nosaltres depenem de la Terra. Finalment l'home depèn d'una Terra que depèn de nosaltres. L'enfrontament entre els homes, que acaba sent contra la natura, sabem que no és el camí. La unió sí. La unió entre sí, ho és alhora amb la natura. La natura va camí de ser subjecte de dret. El Picurt, natura amb mirada humana, és el nou ser fabulós que ens cal incorporar al nostre imaginari col·lectiu. Una mirada de la natura portadora de l'ànima humana, de les emocions i els sentiment capaços de desvetllar i animar en el respecte a l'existència de l'altre, a partir del seu coneixement i comprensió. Del domini d'un mateix o autodomini, per sobre del domini de l'altre.

Enguany se'ns ofereixen 54 mirades del Picurt. Que ens recorden, un cop l'any, la petita muntanya, les altres muntanyes, la muntanya i l'esport, la ficció, la dona i la muntanya, el cinema recuperat, els Pirineus, els joves creadors, la producció pròpia i l'ecologia. Amb totes elles, ens podem deixar seduir. Amb totes elles, ens podem deixar conduir cap al futur.

L'associació Cultura i Entorn del Pirineu (CEP) n'és l'alquimista.

I, aprofitant el marc d'aparició anual del Picurt, IDAPA proposa el debat enguany sobre l'aigua com a recurs imprescindible en les estratègies de futur pirinenques. La nova cultura de l'aigua té molt camí a córrer, en els nous escenaris previstos de canvi climàtic i de correcció obligada dels errors comesos en relació a la gestió dels rius i del territori en general al Pirineu. Al web del Picurt es poden consultar els interessants continguts presentats.

El Picurt, consolidat per la realitat de les vuit edicions passades, està forjant el seu mite.

Un nou mite, el de la natura amb visió humana, per a recordar-nos que els humans som natura i n'hem d'ésser obligadament compatibles.

Per molt que vulguem humanitzar la natura només es viable naturalitzar la humanitat. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.