• El millor pla de prevenció, per evitar en origen el risc d'accident és el pla de mobilitat sostenible i segura

Precisament, un dels temes de més actualitat és aquest, quan conjuguem les dues grans problemàtiques d'avui en dia. D'una banda, la sinistralitat laboral, i per l'altre la sinistralitat per accidents de trànsit.

Són notícies actuals, de les que estan per desgràcia en primera plana gairebé cada dia, ¿però ens hem parat a pensar o a consultar, del total d'accidents de trànsit, quin tant per cent estan relacionats amb la feina?

Eurostat (agència europea d'estadística), és contundent, el 54% dels accidents de trànsit són sobrevinguts en el camí d'anar o tornar a la feina (in itinere) i durant el desenvolupament del treball per desplaçaments (in missio), per la qual cosa podem afirmar que és un camp d'estudi molt ampli i interessant en què han d'estar implicats diferents actors com són l'Estat o millor dit, els poders públics, les empreses, els treballadors, les empreses de PRL (prevenció de riscos laborals). Els accidents de trànsit on intervenen assalariats i que es produeixen in itinere o in missió, tenen característiques comunes: a) Es produeixen fora de l'espai físic de l'empresa. b) En la majoria de casos a la via pública. c) Són alhora accidents de trànsit i accidents laborals.

Per tant la responsabilitat de la seva prevenció recau sobre: empresaris i poders públics. Perquè ens fem una idea del preocupant que és el tema en qüestió, vull reflectir diverses estadístiques consultades recentment de països de l'entorn europeu: Bèlgica: el 45% de les morts i un 10% dels accidents laborals a Bèlgica guardaven relació amb el trajecte in itinere; Finlàndia: el 45% de les morts i un 13% dels accidents laborals a Finlàndia guardaven relació amb el trajecte in itinere. França: el 47% de les morts i un 10% dels accidents laborals a França guardaven relació amb el trajecte in itinere. Alemanya: el 43% de les morts i un 15% dels accidents laborals a Alemanya guardaven relació amb el trajecte in itinere. Itàlia: el 21% de les morts i un 6% dels accidents laborals a Itàlia guardaven relació amb el trajecte in itinere. Portugal: el 16% de les morts i un 6% dels accidents laborals a Portugal guardaven relació amb el trajecte in itinere. Espanya: el 29% de les morts i un 8% dels accidents laborals a Espanya guardaven relació amb el trajecte in itinere.

Accidents in itinere a Europa (Font: Deutsche Gesetzliche Unfallversicherung German Social Accident Insurance).

Però continuem una mica més amb les estadístiques. Segons el Ministeri de Treball i Ocupació espanyol, al país veí tenim que l'11,8% dels accidents de treball amb baixa són accidents in itinere, podent-se observar una tendència global creixent d'aquest tipus d'accidents. Una altra dada important és que el grup d'edat que recull major nombre d'accidents in itinere, entre els homes, és el de 25 a 44 anys, mentre que en les dones és el de 24 anys o menys.

Així mateix, el 2008 i el 2009 del total de les víctimes d'accidents de trànsit un 60% i un 54%, respectivament, van ser accidents de treball (in missió i in itinere). Del total d'accidents de treball de trànsit el 70% van ser accidents in itinere i l'altre 30% van ser en missió.

Totes aquestes dades estadístiques estan molt bé, però al tractar-se d'accidents de trànsit, ¿quants d'aquests esdevinguts durant la jornada laboral han acabat camuflats com un mer accident de trànsit, donant part a l'assegurança pel sinistre, però sense ser comptabilitzat com el que realment és, és a dir com un accident laboral (amb o sense víctimes)?

Ara bé, ¿quines són les despeses sanitàries de les víctimes i socialment, el conjunt de persones que deixen de treballar i cotitzar? També considerant els beneficis hipotètics perduts en el sistema de la SS en cas de no haver accident. Els costos principals són:

–Pensions per incapacitat permanent, jubilació i mort i supervivència (viduïtat, orfandat). Incapacitat temporal.

–Prestacions familiars per fills a càrrec.

–Altres prestacions com poden ser, l'auxili per defunció, etc

Els principis de l'acció preventiva diuen que els riscos s'han d'evitar, així com que s'han d'avaluar aquells que no es puguin evitar. S'han de combatre en el seu origen i s'han d'adoptar mesures que anteposin la protecció col · lectiva davant de la individual.

Davant d'aquests principis, podem dir que un model de mobilitat a la feina exageradament dependent de l'ús dels vehicles a motor privats, té com a conseqüència una alta taxa d'accidentalitat viària, el qual perjudica en primer lloc a les víctimes, però també al benestar de la societat en general i, a la competitivitat empresarial, en particular (recordem dels costos, tant directes, com indirectes).

Aquesta alta sinistralitat és evitable, per això, s'ha d'actuar, des de les administracions públiques i des de les empreses, per canviar el model de mobilitat hegemònic, per això el millor pla de prevenció, per evitar en origen el risc d'accident és el pla de mobilitat sostenible i segura al treball. D'aquesta manera reduirem la dependència del vehicle privat motoritzat.

Un Pla de mobilitat sostenible és un compromís mutu entre les empreses, les administracions públiques i els treballadors. Haurem de tenir en compte, que aquest Pla, és un procés dinàmic que no es tanca mai, sinó que ha d'estar en permanent revisió i actualització, adaptant-se a les demandes del moment. Una de les mesures que més s'està posant en pràctica i de les que més estudis es realitzen precisament per aturar l'efecte invasiu del vehicle particular és la potenciació del transport públic. Adequar els horaris del transport públic a les entrades i sortides dels treballadors, reforçar les freqüències i la capacitat d'aquests, així com implantar nous serveis i adequar les línies de bus existents, canviant itineraris per millorar la cobertura territorial i apropar les parades als centres de treball. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.