Eduardo Madina ha parlat al diari El País i ha dit coses que no se sentien al PSOE des de fa temps. Sobretot perquè ha plantejat un debat sobre idees, sobre projectes i sobre identitat socialista.

Sona bé i val la pena prestar atenció. El problema essencial del PSOE no és una crisi de lideratge sinó una crisi d'identitat.

La manca de lideratge és una conseqüència de la crisi d'un projecte que ja no té personalitat pròpia.

El socialisme democràtic pateix a tot Europa els mateixos mals que afecten al socialisme espanyol. El seu distanciament de la societat, la seva falta d'elements de desenvolupament de polítiques que adeqüin la competitivitat i la producció al repartiment de la riquesa.

La necessitat d'abandonar l'obsessió de competir amb el neoliberalisme en un terreny en què els socialistes juguen descalços i els neoliberals amb tacs de ferro i per tant amb avantatge.

Eduardo Madina parla de teixir aliances amb els sectors socials que són identitàriament afins a un model socialista democràtic. Potser li falti dir que els socialistes han de sortir de la sala d'espera d'un càrrec públic per fer política en la societat, exemplificar amb el compromís polític, lliurar-se dels complexos davant d'una dreta històricament arrogant i exclusiva. La política no comença ni acaba en els càrrecs institucionals i tot socialista hauria de ser un activista de les seves idees.

Elegir el secretari general en una votació general de tots els militants pot ser el primer pas perquè aquests recuperin la consciència del protagonisme que els correspon en el partit.

Que els permeti acabar amb les baronies dels que ocupen un càrrec i succionen la representació dels afiliats.

Fins ara és l'única veu en el socialisme espanyol que genera esperances que el PSOE pugui recuperar una identitat històrica que ha dilapidat en l'última dècada. Eduardo Madina ha fet un pas endavant i ha ensenyat les seves cartes. Val la pena estar atent a la paraula de Madina. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.