Eleccions, ¿per a què?
[email protected]
Una de dos; o no val res la teoria econòmica del Homo economicus, aquella que confia en l'elecció racional de les persones segons la qual l'individu sap el què és millor a llarg termini per a la seva salut mental i física, assegurant que sempre prendrà la decisió més correcta per si mateix. O senzillament aquest Homo economicus és estúpid. Segurament les dues tenen tanta certesa com falsedat.
Perquè en principi quan ens gastem els calers bé que mirem en què ho fem i quin és el benefici o plaer que obtindrem. Però literalment no sempre és així, tant sols s'ha de veure la minsa participació a les eleccions de la CASS. Fent números ràpid, les persones assalariades inverteixen uns 742€ l'any, si perceben un salari mínim, i uns 1.560€ l'any els que tenen un salari mig de 2.020€ al mes.
Resulta difícil pensar doncs que qualsevol de nosaltres, invertim de mitja 1.500€ anuals, i ho fem sense preguntar-nos si realment estan ben invertits, o ben gestionats. Ho fem quan comprem un mòbil, o unes sabates, i per contra no ho fem quan invertim en la nostra salut i la nostra vellesa. ¿O dirien vostès que ens donem per satisfets amb la perspectiva de futur, augmentant l'esperança de vida, any rere any, i disminuint al mateix temps les prestacions sanitàries i de vellesa?
Les eleccions a la CASS són les eleccions d'Andorra que de lluny tenen el cens més alt, 58.000 electors de 70.000 habitants, però de retruc són les eleccions que tenen, també de lluny, la participació més baixa, no havent arribat aquest any al 4%.
Sincerament em desconcerta aquesta baixa participació. Però si bé per a alguns aquesta situació ja els hi va bé, adduint que històricament sempre ha estat així, el cert és que, malgrat l'esforç de comunicació que ha fet la CASS aquests darrers temps, la baixa participació en les eleccions s'ha d'interpretar com un fracàs del sistema de configuració del Consell d'Administració de la CASS. I això hauria de fer repensar què s'està fent malament i canviar certes qüestions del marc legal, de la comunicació de les dades o d'allò que es consideri més adient. El que està clar és que d'acabar no fent res, serà com validar un sistema caduc i poc transparent.
Els partits polítics no han volgut intervenir, i tampoc ho entenc. Ho han deixat en mans dels col·lectius, quan és una qüestió que no es pot resoldre únicament des del Consell general o des del Govern. També ha quedat clar que AD800 no ha sabut mantenir l'estratègia correcta per entrar.
En qualsevol cas, de res serveixen els retrets; hi ha molta feina per continuar fent, tant des de fora i com des de dins. I la col·laboració entre les diferents institucions i col·lectius hauria de ser molt elevada en el moment tant delicat que està travessant la CASS. Un dels temes més candents és la sostenibilitat financera dels fons de pensió, i d'aquí que sens dubte s'haurà de decidir sobre la necessitat d'incrementar les cotitzacions per jubilació... endemés de fer el seguiment a la cobertura de les prestacions sanitàries fruit de les darreres modificacions de la llei de la seguretat social. Així que no ens queda altra que seguir treballant.
Per a més informació consulti l'edició en paper.