S'entén per raonament crític el procés mental consistent a conceptualitzar, aplicar, analitzar, sintetitzar i avaluar informació recollida o generada mitjançant l'observació, l'experiència, la reflexió, el raonament i la comunicació, amb l'objectiu que tot això sigui tingut en compte per a accions futures. El model ideal sobre el qual es basa el raonament crític se sustenta en valors intel·lectuals universals: la claredat, la concreció, la precisió, la coherència, la rellevància, l'evidència, el raonament i la justícia.

Escoltant les dues hores i mitja del debat d'orientació política que Toni Martí va escenificar dies enrere davant del Consell General, hi trobo a faltar molt raonament crític. Per bé que hom entén que el debat d'orientació política és el fòrum on es dibuixen les línies d'actuació futures, el cap de Govern es va centrar bàsicament a justificar les seves accions passades i, fent-ho, va caure en l'autocomplaença i l'autobombo, fins al punt que va ratificar i donar com a bones les polítiques fiscals i la implantació de l'IRPF simplement perquè el copríncep francès els va felicitar per això i a la cambra parlamentària no hi ha cap grup que el contradigui. Aquests no poden ser els criteris que dictaminin si una política és encertada o no. La manca de raonament crític evidencia que el cap de Govern és molt lluny de la dura realitat del carrer. Que el copríncep francès es mostri a favor d'aquesta política fiscal no ha de sorprendre a ningú perquè, recordem-ho, va ser Sarkozy, el seu predecessor en el càrrec, qui la va promoure. Sorprenen també les múltiples al·lusions a François Hollande i les nul·les referències al copríncep episcopal. La institució del Coprincipat, inèdita i que tants rèdits ens ha donat, és única i indivisible; aspecte que semblava haver oblidat Toni Martí en el seu discurs.

D'altra banda, també va passar per alt tot allò que s'havia promès al debat d'investidura de fa tres anys i que no s'ha fet: la reforma de l'Administració, la reforma de la CASS, la Llei de transferències i competències comunals, la simplificació administrativa... Òbviament, tampoc no va parlar dels cadàvers polítics que s'han quedat pel camí: el director d'Andorra Telecom, el del SAAS, el de la ràdio i televisió públiques o la direcció de la Policia, nomenats la gran majoria per ell mateix.

Cal confiar que es concretaran i es materialitzaran els grans resultats econòmics que Toni Martí va anunciar, fruit de les seves polítiques fiscals. Espero sincerament que siguin molts èxits, ja que Andorra els necessita més que mai.

Lamentablement, però, ara per ara, els grans resultats no cristal·litzen. Les dades i l'estadística massa cops s'usen per mostrar resultats esbiaixats. Si només es presenten algunes dades, pot semblar, tal com destil·lava el discurs esmentat, que ja hem sortit de la crisi, que les empreses funcionen a ple rendiment i que cap família no pateix per arribar a final de mes. La trista realitat, però, és ben diferent i, només analitzant les dades d'importació de carburants o de tabac dels cinc primers mesos de l'any, hauríem d'estar ben preocupats pel fort impacte que això pot tenir en la recaptació de l'Estat. En definitiva, aquest debat d'orientació política, analitzat amb cert raonament crític, deixa molt preocupat el ciutadà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.