• Augmenten els estudiants i l'obertura d'escoles però cada dia hi ha més rètols amb errades

Foto: NOE

Aprendre un idioma pot ser tot un univers del terror, el novè cercle de Dante o els prostíbuls de Nova Orleans abans de la invenció de la penicil·lina. Tot depèn de la bona disposició de l'alumne i de la qualitat i seriositat de l'acadèmia. Cal desconfiar quan en la publicitat et parlen d'adquisition perquè l'única llengua que s'adquireix és la materna; les altres s'aprenen. M'explica un amic i company, també a la secció d'opinió d'aquest diari, que el darrer any han obert a Andorra almenys cinc noves escoles de llengües i vull imaginar que totes compleixen els requisits legals. De fet és un fenomen que es repeteix en altres països, com ara Espanya, on ja s'ha qualificat de bombolla lingüística.

Allà han passat, en tres anys, de 3000 a 4000 acadèmies privades d'idiomes, la qual cosa representa un 33% d'augment. Segons publicava la setmana passada el diari El País, algunes d'elles usurpen el nom i la imatge d'institucions acreditades. Aprofiten que hi ha gent que vol estudiar una llengua per poder aspirar a un lloc de treball, per acreditar el seu nivell de llengua --pla de Bolonya obliga--, per augmentar la seva cultura, per viatjar o per amor. L'aprenentatge exigeix hores de dedicació, de sacrifici i de diners. Curiosament, els alumnes més motivats acostumen a ser els qui estudien l'idioma del nòvio o de la nòvia.

Per amor s'estudien idiomes com el singalès, el bielorús o el suahili que segurament no obren massa perspectives de treball, però tenen una alta rendibilitat emocional. També pot passar, que hi hagi qui s'enamora més de la llengua que d'una persona i després de la ruptura, en una anomalia que s'escapa al determinisme romàntic dels mamífers, descobreix que la passió lingüística és més estimulant i agraïda que l'altra. Està clar, però, que una llengua s'ha d'anar practicant perquè no es rovelli.

Vaig tenir uns segons de dubte a la carta d'un restaurant de França quan a l'enunciat d'un plat hi havia la paraula épaule fins que vaig deduir que podia ser pernil. Em va sobtar sentir que en una taula demanaven un cafè allongé i quan em creia que se'l prendrien estirats, vaig veure que portaven un cafè llarg. La paraula allongé, com altres, té diversos significats. Vaig tornar a llegir la carta i hi sortia, efectivament, el cafè allongé, encara que de vegades la lectura no serveix de gran cosa.

Així, a les curses de fòrmula 1 o de motos que es transmeten a les televisions espanyoles, surt escrit a la pantalla, fastest lap i els comentaristes, que tradueixen perfectament les complicades i tècniques converses de ràdio amb so metàl·lic entre Hamilton o Alonso i els seus mecànics, diuen «volta ràpida» quan hauria de ser «la volta més ràpida». Passa el mateix amb les cremes anti-aging que es tradueixen sistemàticament per «antiedat» quan realment són «antienvelliment». A vegades també es qüestió d'esnobisme quan es diu fracking a una tècnica inventada pels romans fa 2000 anys o de versus o vs per qualificar qualsevol esdeveniment esportiu donant per descomptat que és la paraula anglesa i no la llatina que no tenen el mateix significat ja que una indica «contra» i l'altra «cap a» o en «direcció a».

Ara, quan Andorra Turisme se t'adreça en castellà per conèixer la teva opinió sobre l'Andorra Red Music ja no saps si és desconeixement o ignorància. La que tinc jo, per exemple, quan Ladislau Baró afirma en el debat d'orientació política que «la virtualitat del copríncipat és la sostenibilitat del sistema» o desconec en quina llengua m'he de dirigir al xinès resident del Basar Oriental de la Seu d'Urgell o què nassos vol dir el cuiner Ferran Adrià, quan en una piulada es refereix a la creatividad disruptiva que deu ser a la cuina el que les equacions diferencials, les diofàntiques i la constant d'Euler a les matemàtiques.

Les xarxes socials, els cartells, els anuncis o els rètols ens posen constantment a prova. En un supermercat anuncien una promoció del vi El Campil en les seves varietats negre, blanc i ros. Potser perquè en comptes d'una beguda són els reis mags d'Orient. Uns metres enllà en una botiga de roba un cartell indica rebaixas per liquidació de estoque. Podria ser una referència al fet que en un balcó proper hi hagi una bandera espanyola amb un toro negre dibuixat però, senzillament, han barrejat català, espanyol i portuguès ja que aquest darrer idioma admet estoque com a arma blanca i com a existències de mercaderia. Així que no és multilingüisme, és una estocada lingüística.

Per a més informació consulti l'edició en paper.