Foto:

Acabo de llegir aquest llibre, que porta per subtítol Un retrat de la Cerdanya fet a partir dels records i experiències del professorat. M'he la regalat la meva neboda Marina Barnola, professora a l'IES Pere Borrell de Puigcerdà i una de les autores. Cal felicitar i agrair a totes les persones i institucions que l'han fet possible. Encara que sóc ceretana, jo mai he fet de mestre a Cerdanya, com ho han fet les meves germanes Maria i Carmina, que han estat mestres a Mussa, Travesseres i Aranssa. Sí en canvi he tingut molts alumnes de Cerdanya a l'Institut de la Seu. Quan a Puigcerdà encara no hi havia institut i Can Culapi era el principal centre de Batxillerat a la vila, a la Seu teníem alumnes de Cerdanya, des de Puigcerdà fins a Martinet. Abans del transport escolar les noies estaven a la residència de les monges de la Punxa i els nois a Sant Ot, amb mossèn Dídac Martín. També he compartit experiències pedagògiques amb els companys de Cerdanya a traves del grup de mestres de l'Alt Urgell-Cerdanya. Els relats d'aquests vint mestres abasten des dels darreres 20 anys del sXX fins avui i tenint en compte que l'escola és el reflex de la societat, la lectura d'aquest llibre és interessant no solament pels canvis que han sofert les escoles sinó també del gran canvi que ha sofert la Cerdanya amb l'obertura del Túnel del Cadí, el boom urbanístic, l'aparició de les pletes, avui pobles fantasmes. El llibre és un bon repàs a través dels autors, (amb un tant per cent elevat de dones) de les vicissituds i problemes reals de les escoles de Cerdanya on totes les etapes de l'ensenyament hi surten amb pèls i senyals. On queda també molt clara la diferència entre les escoles de la vila, l'Alfons I, l'IES Pere Borrell, i més tard l'escola nova de Llums del Nord i la dels pobles petits, les anomenades escoles rurals, on el mestre atenia tota la diversitat possible, des del parvulari fins a 14 i 15 anys. La sensació de solitud dels mestres rurals es va atenuar amb l'aparició de les ZER, (Zona Escolar Rural) organisme d'unió de diverses escoles per compartir serveis, en les activitats extra-escolars, experiències i comunicació. Un dia vaig anar a l'escola de Martinet a explicar contes i em va fer goig tota la plaça de Martinet plena de quitxalla. En aquest llibre es ret explícitament homenatge a dues persones que tant han treballat per l'escola a la comarca: a José Luís Jiménez Villena, ja que l'escola Llums del Nord porta el nom del seu llibre guardonat amb el Premio Celaya de poesia. L'altre és per a la M. Rosa Campà que pels escrits de Núria Burgada, mestre de Ridolaina i d'alguns dels seus exalumnes ens mostren la seva estimació per la formació integral de la persona. Aprofito l'avinentesa per afegir-me en el reconeixement a la seva dedicació a l'educació de la nostra mainada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.