• Els catalans necessitem Europa com a pàtria gran i la necessitem ben estructurada

Foto:

La veritat és que en aquests moments de la nostra petita història altpirinenca la reivindicació d'un espai administratiu definit per a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran queda desdibuixada dins la gran fita d'aconseguir més graus de sobirania per a Catalunya. O la sobirania «total»...

Com anirà quedant tot això no ens ha de fer perdre de vista la necessitat urgent d'una planificació política, econòmica i administrativa per a l'Alt Pirineu que asseguri el nostre futur en base a una presència molt operativa de l'administració pública entrelligada amb les iniciatives econòmiques sorgides al nostre territori.

És bo, tanmateix, que els estudis i els debats sobre la nova llei electoral catalana contemplin de manera força unànime la formalització d'una circumscripció electoral de l'Alt Pirineu i l'Aran.

La circumscripció electoral en base a la província ens fa perdre molts recursos humans i polítics. Avui ens trobem que el cap de llista de CiU l'Albert Batalla, alcalde de La Seu, ha de centrar els seus esforços polítics en tota la circumscripció lleidatana, amb la dispersió que això suposa pel que goso considerar difícil equilibri entre la defensa dels interessos de dos territoris tan diferenciats com el de les Terres de Lleida i el de l'Alt Pirineu. Tres quarts del mateix per a l'Òscar Ordeig que s'ha convertit en l'únic representant socialista de la província de Lleida.

És veritat que ambdós tenen prou entitat política per torejar aquesta situació però també goso aventurar que ambdós se sentirien molt més còmodes i més operatius ostentant només la representació política del nostre territori pirinenc.

També és curiós observar com l'Albert Piñeira, alcalde de Puigcerdà, és el portaveu de CiU a la Diputació de Girona, cosa que no deixa de ser des del meu punt de vista, una dificultat afegida en les possibles reivindicacions territorials que podria fer i que en el nostre cas apunten directament a la necessària desaparició dels ens provincials com la Diputació. I aquí toparíem també amb els designis emanats de Madrid i del govern del PP per enfortir les Diputacions fins a extrems tenyits pel somni d'un govern centralista que ha confós la provincialització amb l'eficiència i l'estalvi. Tesi a vegades paradoxalment compartida per alguns sectors polítics de casa nostra que s'exposen com a catalanistes i independentistes.

Cal també que altres partits com ERC o com ICV-EU mantinguin les seves tradicionals postures a favor de la Vegueria de l'Alt Pirineu i Aran. Seria bo que els altpirinencs que militen al PP, o fins i tot a Ciutadans, o a la CUP, estudiessin bé aquestes qüestions territorials i s'hi manifestessin explícitament, tenint en compte que des de l'Alt Pirineu sempre s'han plantejat amb la perspectiva de la divisió administrativa general de tot Catalunya. I tot això a part del fet que el nostre país es convertís en un Estat individualitzat dins d'Europa, un Estat Federal dins de l'Estat espanyol, o anar tirant en forma d'autonomia qualificada i quadriprovincial. I no cal ser més pessimista i veure'ns abocats a la possibilitat d'una nova Espanya recentralitzada.

La passada contesa electoral europea no ha fet sinó refermar aquesta necessitat de tenir ben clars els nostres senyals d'identitat territorials.

Els catalans necessitem Europa com a pàtria gran i la necessitem ben estructurada en tots els seus nivells administratius, des del municipi al ple govern europeu, passant per una Catalunya organitzada en vegueries. Tenim dues grans feines: les relacions territorials interiors i les exteriors. I no ens valen les veus que diuen que l'únic que cal és la independència. Com diu Kavafis no lluitem per Itaca sinó per viatjar en primera cap Itaca. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.