Entre avui i ahir s’efectua el debat d’orientació política al Consell General, el darrer d’aquesta legislatura; presentant així un balanç del què ha significat el primer Govern de Toni Martí.

Només entenent la conjuntura de la política actual del país es pot entendre el discurs del cap de Govern. Un escenari on no hi ha cap grup polític que faci ombra a Demòcrates per Andorra. Un escenari amb la mar moguda, on les onades no deixen de xocar fort contra el Govern, els grups parlamentaris, i els polítics. D’aquí que el cap de Govern parli sempre del desgast electoral que li suposa el càrrec. Però en realitat és un desgast dolç, perquè sap que està sent un desgast en una mar sense perill, on els altres vaixells es veuen petits, perquè estant lluny de poder governar. I això serà així, si no sorgeix una proposta transversal que presenti una altra proposta.

Dels discurs d’ahir, comparteixo l’actitud que cal tenir en la política quan s’està governant, el de que no hi ha altra oportunitat de fer les coses, que en l’estricte present. Una actitud que suposa valentia i decisió per tirar endavant les polítiques.

Però val a dir també, que la principal virtut en política és la prudència, i aquesta només es veu bé, quan s’està disposat a dialogar, negociar, i fer marxa enrere quan cal. I aquest criteri, no s’ha aplicat sempre, o si més no, no s’ha comunicat suficientment, motivant i convencent els motius de certes decisions presses.

El que de nou es fa evident, és com Toni Martí és un bon rellotger de les bombes de rellotgeria, desarticulant-les per a la propera legislatura, o bé dilatant-les en petites i controlades explosions.

Del discurs d’ahir agraeixo el reconeixement de què «l’aproximació a la Unió Europea està plena d’incerteses». Incerteses que aniran apareixent també com a noves bombes de rellotgeria, per a l’economia i la societat del país.

Per aquest motiu, el cap de Govern ha matisat les paraules del seu discurs de fa tres anys. Si llavors afirmava que «sabem on volem anar i hi anirem. Li pesi a qui li pesi»; ahir ens va dir: «Amb determinació, sí; però també amb realisme. La determinació per anar on volem anar i el realisme per anar-hi tots junts».

Per això convindria que el debat electoral de les properes eleccions sigui un debat pedagògic de propostes obertes al diàleg, a les modificacions i al consens. Si s’aprofita la majoria, per provocar una altra majoria, les decisions de la propera legislatura comportaran unes explosions que no es podran controlar. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.