• La plena institucionalització dels premis Àgora és el següent pas després de 13 anys d'experiència

Foto: EL PERIÒDIC

Els premis Àgora Cultural 2013 han estat novament concedits en el seu tretzè any i ja són vint-i-nou els reconeguts pel conjunt de la societat andorrana a través del pacte que aplega entitats culturals i les institucions públiques.

La continuïtat cultural, tot i no ser valorada en els temps actuals en que domina més la novetat i el canvi pel canvi, posa a prova els projectes sòlids o necessaris i que estan a punt. Continuïtat vàlida i canvi adequat però, són imprescindibles i alhora complementats i fan que la roda de la cultura, com la de la vida, girin contínuament i sense parar (novament continuïtat i canvi) en una aparent paradoxa i alhora evident normalitat. No hi ha res de nou sota el sol, com recorda l'Eclesiastés (1,4), però almenys cal ser-ne conscient, per poder ser lúcid i saber conèixer els moments i projectes de canvi i els moments i projectes de continuïtat.

El reconeixement cultural a nivell nacional, avui és un projecte que mereix una decidida continuïtat.

Valorar les aportacions remarcables com les trajectòries a nivell cultural andorrà és obligat i indispensable si volem, entre tots fer possible també el model o constitució cultural de la nova Andorra, assolida ja la política i en vies de realització l'econòmica i la social.

L'ha merescut Jaume Casadevall i Costa, nascut a Cornellà del Terri (Girona) el 30 de novembre del 1919.

Amb formació musical de solfeig (mestre Sibil) i de trompeta (mestre Fortuny), als disset anys començà a tocar en orquestres (Popular de Girona, Constància de Mallorca, Jadris de Caldes de Malavella, Valsar de Girona i altres). El 1957 s'instal·là a Encamp amb la família. Formà un grup musical amb Josep Torrent, Manolo Jareño, Roc Domingo, Pere Ferran i Roger James i tocà tardes i nits de festa, al Carnaval, nits d'estiu i també als desapareguts locals de ball Salon Rosa d'Andorra la Vella, els Patins d'Escaldes, l'Hotel Rosaleda d'Encamp, a la plaça de braus d'Escaldes i al Pessebre Vivent (dues temporades) tocant el flabiol com a pastor amb Josep Torrent. A Encamp, només arribar, formà i dirigí un cor de nenes i algunes joves que cantaven a l'església on ell tocava l'harmònium i el Josep Torrent el violí.

Jubilat, començà a compondre cançons Pregària a Meritxell, al Pas de la Casa (valset), goigs a Sta. Eulàlia, Himne a la Gent Gran entre altres i sardanes El Riu Valira, Encampadana, Agrupació la Grandalla, Comapedrosa, els Cortalans d'Encamp, els Coprínceps, Festa a Canòlich, els Petits Cantors d'Andorra, amb un total d'un centenar de sardanes, una trentena de les quals dedicades al país.

Amb el seu caràcter independent en Jaume Casadevall i Costa ha sabut canalitzar la seva energia creativa amb estratègia calculada, meticulosa i eficaç i també de manera divertida i dinàmica, esquivant les susceptibilitats i intoleràncies que la vida li ha plantejat.

L'ha merescut Francesc Badia i Batalla, nascut a Montblanc el 10 de gener de 1923, es va llicenciar en dret i diplomar en art medieval. En els seus inicis actuà de fiscal a Vilafranca del Penedés i a Vilanova i la Geltrú, i d'advocat a Barcelona. El 1972 va ser nomenat Veguer Episcopal pel copríncep Joan Martí i Alanis. En l'àmbit del dret és autor de Legislación del Registro Civil (1959), Algunas consideracions sobre el expediente de dominio (1959), Recull de jurisprudència penal d'Andorra (volums 1975 – 1994 i 1995 – 2000), Delictes patrimonials (2008) i ha fet classes de dret penal en el curs de postgrau de dret andorrà a la Universitat d'Andorra.

En l'àmbit de l'art és autor de l'Assaig sobre el barroc andorrà (1991), Els monuments i objectes d'interès artístic o històric desapareguts o destruïts l'any 1938 a Montblanc (1989), Marques postals de Montblanc (2002) i està treballant en el llibre Muralles medievals i guerres de setge, havent fet dues edicions de la Guia turística de Montblanc.

En l'àmbit de la història és autor dels treballs Apunts per a la història de la ràdio a Montblanc (1984), Un clergue català injustament oblidat, Mn. Pau Queralt i Gaya (1991), El refugi de clergues i religiosos a Andorra durant la persecució religiosa de 1936-1939 (1997), Català Island: l'illa de l'oceà Pacífic que porta el nom d'un frare de Montblanc (1999), Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939) (2001), Petita història de Montblanc (2001), El projecte de concordat espanyol de 1934 i les seves implicacions sobre Andorra (2005), El copríncep Mons. Justí Guitart i el seu temps 1920-1940 (2007), Diccionari biogràfic històric de Montblanc (2008) i està treballant en un martirologi de la Guerra Civil Espanyola a més d'haver escrit Història de la nostra família i de publicar una revista digital d'àmbit familiar dita Ressò.

Realista i de mirada penetrant, exigent del respecte i incorporar, Francesc Badia i Batalla amb capacitat de captar les situacions i actuar en conseqüència, ha sabut incorporar les dosis de sensibilitat necessàries per a superar els seus reptes.

L'han merescut Antoni Albós i Gabarra, i tots els participants al Pessebre Vivent d'Engordany (1955-1962), creat per l'Esteve Albert i Corp del qual commemoren el Centenari del seu naixement.

Nascut el 21 d'octubre de 1932 a Encamp (Fhasa) va ser membre del primer cos de dansa de l'Esbart Santa Anna creat el 1950 i president del mateix entre 1954 i 1970 aproximadament.

Va ser membre del Sindicat d'Iniciativa (creat el 1925) des de la seva refundació el 1951 i vicepresident durant uns anys i president entre el 1987 i el 2010 aproximadament, al seu tancament.

Amb una personalitat singular, Antoni Albós i Gabarra, inspirat, atractiu i eloqüent ha aconseguit gestionar els impulsos emocionals, les relacions complexes i l'actitud crítica cercant l'harmonia i la serenor.

Es pot dir que l'Esbart Santa Anna va aportar l'entusiasme, la il·lusió i la generositat característics i necessaris del jovent, fent de nexe d'unió de tot el poble d'Escaldes-Engordany amb Esteve Albert i Corp per fer possible el Pessebre Vivent d'Engordany, realitzat entre 1955 i 1962 i que va suposar a més de l'inici del turisme d'hivern a Andorra, dos anys abans que l'esquí, la prefiguració col·lectiva del naixement de la Nova Andorra.

Dels pessebristes vivents dins o fora de l'escenari natural, cal citar Rosa Albert (nen Jesús), Francesc Mora (bot de vi), Ester Altimir (trementinaire i pastora), Antoni Albós (esbart), Hermínia Navás (pa de sègol i allioli de codony), Pere Moles (esbart), Antoni Pantebre (esbart), Emili Pérez (pastor i cantant), Magí Garcia (dimoni), Mª Rosa Bertran (esbart), Blondina Ricart (senyora a cavall), Conxita Martí (pastora amb present), Carme Puig (filosa), Pepita Puig (pastora amb present), Montserrat Altimir (esbart), Carmen Lladós (esbart), Antoni Aleix (àngel), Roser Isern (senyora a cavall), Delfina Mateu (filadora i gerra de mell), els germans Mortés, Pere Canturri (contrabandista), Jaume Casadevall (pastor i músic), Felisa Domingo, Joan Burgués, els Jacó (filadora i llenyataire), el Frare (pastor), el Llauser (pastor), Jaumet Vergés o el Panxut (pastor graciós), Antoni Puig o Toni de Laieta (pastor), Frederic de Sucarana (traginer amb matxo), Elena Altimir (mare de Déu), Francesc Rossell (St. Josep), Agustí Guimerà (esbart), Victòria Serra (pastora), Marcel·lí de Cal Tressiners (pastor), Josep Mª Babot (esbart), Joan Tomàs (contrabandista), Josep Riu o Samtpere (contrabandista), Gerard Altimir (esbart), Maria Dolors del Barracà (pastora amb allioli), Josep Naudí o Bordoll (escloper), el Pantebre (beneit), Francesc Rossell, Sebastià Bertran, Elidà Vidal, Nicasi Rossell, Rosalia Rossell, Francesc Rossell i Calva, Maria Francesca Torrallardona, Real, Llaó, Ibernon, Francesc Guàrdia, Domènec Torra, J. Serés, Josep Palmitjavila, Angelines Lanao, Carles Mariné, Dolors Mulet, Montserrat Palmitjavila, Joan Albert Montané, Maria Rosa Vilaginés, Pere Joan Tomàs, Lurdes Espot, Conxita Montané, Anna Rovira, Mª Rosa Babot, Joan Jané, Joana Lluelles, Octavi Font, Llúcia Mariné, Albert Font, Josep Serra, Marcel Besolí o Barracà, Ramon Canut, Maria Segalàs, Galobardes, J. Pi, Montserrat Requena, Lurdes Moliné, Núria Montanya, Enriqueta Pifarré, Conxita Lanao, Leónides Gómez, Carles Sànchez (àngel), Marcel·lí Besolí (majoral), Maria Mulet (pastoreta), S. Sanvicens (coques masegades), M. C. (brossat), Concepció Palau (la collada), Roser Isern (gran dama), Frederic Espot (mosso), Enriqueta Piferrer (oca), Josep Albert (formatge de llesca), Joan Albert (pell de guineu), Miquel Baró, Josep Alsina, Jaume Puig, Valentí Claverol, Bartomeu Rebés, Jesús Prujà, P. Enric Graner, P. Ambrós Caralt, Bonaventura Armengol, Manuel Ingla, Antoni Aleix, Antoni Forné, Narcís Casal, Joan Mora, Salvador Saludes, Antoni Lacasa, Alexandre Altimir, Miquel Mateu, Josep Viladomat, Ramon Serra, Josep Ingla, Jaume Sabater, Manuel Anglada, Jaume Ventura i Esteve Albert i molts d'altres que hi passaren durant els set anys que van durar les representacions, la seva preparació i la seva fi.

Reconèixer els que ens han precedit i la seva obra és alhora un acte lúcid d'identitat i conscient de continuïtat cultural. La plena institucionalització dels premis ÀGORA CULTURAL és el següent pas després de 13 anys d'experiència i recorregut. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.