En plena ressaca encara de les eleccions al Parlament Europeu, que el setmanari alemany Der Spiegel ha titulat amb encert «Europäer wählen, Merkel bestimmt» («Els europeus voten, Merkel decideix»), ha tingut lloc la visita a Andorra del Copríncep François Hollande. Es volguda per la meva part la referència a Europa. Tothom veu i coneix que la cadena de muntatge europea requereix des de fa anys, a més de bona voluntat, importants ajustos en les diverses seqüències de presa de decisions de manera que formin una successió ordenada i coherent en l’actual decreixent qualitat de la seva democràcia, per més passejos en barca que facin en un llac suec. És potser avui el seu més gran dèficit, però, com molt bé diu Javier Cercas, és també «l’única utopia política raonable que hem inventat els europeus». Pot semblar ara un problema, però –n’estic convençut–  Europa és encara la solució. En aquest horitzó, per tant, situo la presència del Copríncep francès, la trobada amb l’altre Copríncep i la visita a les institucions andorranes. El Principat d’Andorra és avui un Coprincipat parlamentari. És conegut. Els Coprínceps en són el Cap de l’Estat, tenen poders simbòlics i de representació, però no solament. Com en la majoria dels sistemes parlamentaris europeus, també han d’arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions. Com a sistema propi, però, fruit de la seva història, poden a més actuar davant el Tribunal Constitucional i tenen un poder eficaç en les relacions internacionals envers Espanya i França. Un Coprincipat constitucional no tan absolutament cartesià com aquell «le roi regne, mais ne gouverne pas» del polític francès i també Copríncep Adolphe Thiers.

Molt podríem dir d’aquesta visita. La urgència del temps em fa destacar un parell de flaixos. Pel sentit de l’Estat i sentit de la història, la fotografia dels Coprínceps a Casa de la Vall, abans d’inaugurar la nova seu del Consell General,  davant l’escultura del 7è centenari de la signatura dels Pareatges. François Hollande i Joan-Enric Vives estan alhora davant i darrera de Joan Martí i Valery  Giscard d’Estaing i, tots, de Pere d’Urtx i de Roger Bernat III. Aleshores, base de les institucions públiques d’Andorra. Ara, símbol i garantia de la seva permanència i continuïtat. Ara, com aleshores, salvaguarda de la seva independència. Ara, com aleshores, fonament del compromís dels andorrans per ser ells mateixos. Andorra sempre ha sabut que ser és ser memòria i –petits com som– sempre ha sabut també que el better together encara és avui una  garantia, com bé reflecteix el nostre Virtus Unita Fortior, que dit en el llatí d’ara, seria stronger together.

He vist –i sentit– un Copríncep francès coneixedor i implicat amb Andorra i amb els seus profunds canvis que inicià amb la Constitució de 1993, la gran porta per ser a l’Europa d’avui i al món, ja que tota reforma  –com la vida– és sempre un procés des de dins que, així, mai duu a la pèrdua de la pròpia identitat. El Copríncep reconeix , lloa i dóna suport a les reformes iniciades d’obertura i als compromisos ja iniciats amb l’Europa d’avui. I, com a President francès, es compromet també a acompanyar Andorra en el seu caminar per Europa i pel món. No es pot demanar més. «El progrés ve de l’obertura», ens recorda i ens fa saber que ha donat ja llum verd al CDI que evitarà la doble imposició d’Andorra amb França. S’identificava el Copríncep amb les paraules prèvies el Síndic Vicenç Mateu en afirmar que «avui el nostre deure és bastir els fonaments d’un futur pròsper mitjançant l’obertura i la projecció al món, perquè l’Andorra futura ha de ser l’Andorra del talent, l’Andorra del mèrit i l’excel·lència, l’Andorra del benestar i la sostenibilitat, l’Andorra de la qualitat democràtica».

Les paraules, a vegades, no diuen prou. Cal veure l’home, la persona, el rostre, els gestos, la complicitat...Hem vist , especialment en les visites als comuns, un Hollande content, un Copríncep satisfet i un president de bon humor. Els andorrans estan orgullosos de la visita. El cap de Govern, Toni Martí, li recorda a la plaça del Poble que el Copríncep és entre nosaltres gràcies a la insistència dels andorrans d’inicis del segle XIX i a la visió de Napoleó I. «Andorra –continua– ha refermat la seva confiança en l’estructura institucional del Coprincipat» i, alhora, també en «la voluntat dels andorrans de preservar i potenciar l’equilibri a ambdós costats del Pirineu», que com bé sabem no és el mateix.

Continuaré una altre dia, si m’ho permet el bon amic Director. L’encerta el diari quan diu «Hollande chante sous la pluie». Era la tarda d’abans d’ahir. Ahir, també amb els andorrans, ho va fer sota el sol. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.