Foto:

Dins del programa de les activitats nocturnes del museus preparades per aquest estiu, m'ha cridat molt l'atenció la visita programada el 12 d'agost al Camí Hidroelèctric d'Engolasters, ja que, a diferència de les altres visites, aquesta nit els visitants tindran el privilegi de poder veure la pluja d'estels Perseids. Un espectacle, si heu tingut com jo l'oportunitat de veure'l alguna vegada, inoblidable per la seva bellesa.

Però, què són realment els Perseids o les llàgrimes de Sant Llorenç? Encara que popularment i comunament són coneguts com estels fugaços, en realitat es tracta d'una veritable pluja de meteorits que es poden observar en cel fosc, any rera any, als voltants del 12 d'agost. El nom de «llàgrimes de Sant Llorenç» ve del fet que el 10 d'agost és el dia d'aquest sant, de tal manera que aquesta pluja es va associar a l'Edat Mitjana i al Renaixement, amb les llàgrimes que va abocar Sant Llorenç en ser cremat en la foguera durant el seu martiri.

De totes maneres, s'ha de dir que aquest any no serà dels millors per poder veure'ls, perquè la lluna plena serà present dos dies abans i el cel no serà prou fosc per poder admirar-los en tota la seva esplendor i grandesa. Però si algú no s'anima a fer la visita o no queden places, els Perseids es poden veure des de qualsevol lloc sempre que el cel sigui fosc i que tingui pocs obstacles a la vista. Perquè encara que s'afirmi que els Perseids vénen de la constel·lació de Perseu, es poden veure a tot el cel. El més còmode és estirar-se tranquil·lament, gaudir de la fresca de la nit estival, i esperar que la vista s'acostumi a la foscor.

Segons la mitologia grega, Perseu és un dels molts fills de Zeus, qui, enamorat de la nimfa Dànae, va tenir que metamorfosar-se per poder entrar dins de l'habitació on estava reclosa la seva estimada i engendrar el seu futur fill. La forma que va triar el déu va ser, precisament, una pluja daurada com els mateixos estels. Més endavant, ja gran, Perseu té amors amb la princesa Andròmeda, que és la constel·lació que se situa al seu costat. Fins i tot la va salvar d'un monstre marí, el Kraken, que estava a punt de devorar-la. Tampoc va ser el primer monstre que va derrotar; abans ja li havia tallat el cap a la Medusa, coneguda per convertir en pedra a qui la mirés, encara que això ja és una altra història.

Per a més informació consulti l'edició en paper.