Foto:

Aquest cap de setmana s'ha celebrat un esdeveniment impulsat per Andorra Turisme: l'Andorra RedMusic, una sèrie de concerts que abans de la seva estrena ja havien aixecat molta polseguera. D'entrada, podem dir que el cartell comptava amb figures emblemàtiques del món de la música, malgrat que és indubtable que tots ells havien gaudit d'èpoques millors. Level 42, Lisa Stansfield i Supertramp són noms completament desconeguts entre les noves generacions, però hom vol pensar que l'organització volia, intencionadament, captar un públic madur amb cert poder adquisitiu. Acotant, però, el tipus de públic, s'arriscava també a limitar les possibilitats d'èxit.

D'altra banda, el nom de l'esdeveniment, Andorra RedMusic, no és prou clar. Sense entrar a considerar el fet que, de manera excessiva, massa vegades es vol aparentar una modernitat més que qüestionable refugiant-nos rere noms en anglès, el títol evoca ben poc, per no dir gens, l'essència del festival.

Fent esforços d'imaginació, hom suposa que s'ha volgut jugar amb la famosa cançó de Neil Diamond versionada pels UB40, presents al festival, titulada Red, red wine, i que s'ha volgut fer un maridatge amb vins de tota mena que l'organització ha preparat. Però tot plegat és molt imaginar i, tal com dèiem, poc evocador. El sainet dels descomptes de darrera hora, amb regal d'entrades inclòs, per assegurar l'aforament perquè l'espai no quedés desangelat, mereix comentaris a part. Tant els afectats directament, aquells qui van veure que havien adquirit uns abonaments que hores més tard costaven la meitat, com els mers observadors s'han quedat bocabadats contemplant un episodi propi de basar tercermundista, que a Andorra no ens podem permetre.

És cert que cal ser innovadors i endegar noves iniciatives que, si arrelen, poden contribuir a incrementar el nombre de turistes que ens visiten, i més en èpoques de poca afluència com ara. Però és més cert encara que cal ser extremadament curosos amb els recursos i l'ús que se'n fa. Justament, amb DA, el pressupost d'Andorra Turisme va augmentar significativament, però malauradament, després de tres anys, els resultats generats no són proporcionals a l'increment de diner públic de què disposa l'ens.

Disposar de generosos fons públics per invertir no significa que es pugui fer ni indiscriminadament ni arbitràriament, ni tampoc amb marge per a la improvisació de darrera hora. De l'Andorra RedMusic, ja hi ha moltes lliçons per aprendre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.