Foto:

Començaré fent una declaració de principis: sóc republicana pel convenciment de que ningú és superior a ningú. La Declaració Universal dels Drets Humans en el primer article, i cito de memòria, ens diu que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets, per tant queda clara la meva postura . Sempre però amb el respecte a les persones que ho veuen diferent. La notícia de l'abdicació del Rei Joan Carles ha remogut el ja prou inestable galliner dels dos grans partits de la política espanyola. Després del detonant de les eleccions al Parlament Europeu, s'ha encès la llum d'alarma en les estructures de base de l'Estat espanyol. Doncs el PP i el PSOE pensen que poden perdre en un futur la seva omnipresència. Estructures basades en el Pacte Constitucional que va fer possible , després de la mort de Franco el 1975, passar de la dictadura a la democràcia, sense oblidar mai que Joan Carles era l'hereu de Franco. Per tant, ningú pot negar i reconèixer el paper jugat pel rei. En aquell moment històric la paraula república ni hi era present, no vol dir que la idea si hi fos, per això molta gent no va votar la Constitució del 78. Es tractava d'optar entre la continuació de la dictadura o l'inici d'una monarquia parlamentaria. Joan Carles, amb l'ajuda inestimable d'Alfonso Suárez i altres entre els quals cal citar Santiago Carrillo, van assentar les bases de l'Estat Constitucional que avui trontolla. En aquell moment va ser positiu, i ens ha estat útil durant tots aquests anys. Avui ens calen canvis d'aires i aquell Pacte Constitucional ha quedat obsolet. El dilema ja no és el mateix, es planteja una dualitat, per una part l'Espanya oficial que prepara amb molta presa l'abdicació del rei sortint i la proclamació del rei entrant: ! Rei nou, Monarquia vella! Felip VI. –Escric aquest nom i em fan mal els ulls, doncs el record de Felip V, l'introductor de la dinastia Borbònica a Espanya i el Rei que va signar el Decret de la nova Planta arrabassant tots els nostres drets que com a catalans teníem. I per l'altre l'Espanya popular que reclama per carreres i places la III República. Des d'una visió catalana cal afegir-hi encara els diversos ingredients de la complexa societat catalana on el del dret a decidir defensat per la majoria de la població i que representa per a molts la possibilitat d'una Catalunya independent portaria a parlar en tot cas d'una possible República catalana..... Temps al Temps o Monarquia Vella o República Nova!! 

Per a més informació consulti l'edició en paper.