• L'Església es llança a l'ús d'internet, de les xarxes socials i de les noves tecnologies

Foto: ANA

Val que al maig cada dia un raig però estic xop i fart de semblar un mariner a la coberta d'un bacallaner a Terranova, el capità Pescanova o Ismael a bord del Pequod a la caça de Moby Dick, la balena blanca intel·ligent i traïdora. I no cal ser Jonàs i haver viscut al ventre del cetaci per saber que hi ha temes com els de la religió que són de digestió lenta i abundants dosis d'Almax Forte i Omeprazol, només se'ls ho ha de preguntar als consellers generals de Demòcrates per Andorra amb la proposició de llei del matrimoni homosexual.

Per això qualsevol canvi i innovació en l'àmbit eclesiàstic et fa sentir eufòric, com Prometeu després de robar el foc dels Déus. A Sant Julià de Lòria tenim la sort de comptar amb mossèn Pepe 2.0, dinàmic i innovador: transmissió de la missa per televisió al Canal Lòria, efectes especials i trucs a la missa d'infants i joves, i original lona darrera de l'altar, a la de dissabte passat a Canòlich amb la imatge de la Mare de Déu. Informatització dels serveis que ofereix a la rectoria i aposta clara, ferma i decidida per les noves tecnologies. Tot i que les altes jerarquies consideren que les possibilitats en aquesta matèria no són infinites quan es tracta de la religió. La doctrina és inamovible i no hi haurà tecnologia que supleixi la missa o sagraments com la confessió sense la trobada personal i intransferible amb Crist o amb un sacerdot.

No calen grans canvis perquè l'Església és un model de comunicació tan reeixit que li ha permès sobreviure 2000 anys. Explica Sant Pau en la primera carta als Corintis –aquests maleducats que no les contestaven mai– el secret de l'èxit de la política de comunicació de la seva empresa. Deia que, sent lliure, es va fer esclau de tots, per guanyar al màxim nombre possible. Que es va fer el jueu amb els jueus per guanyar-se els jueus, el gentil amb els gentils per guanyar-se els gentils i el dèbil amb els dèbils per guanyar-se els dèbils.

El seu objectiu era: «em vaig intentar fer de tots per guanyar-ne almenys a alguns, a qualsevol preu». Els que durant els segles següents van teoritzar, en grec, sobre aquesta estratègia de màrqueting van denominar-la synkatàbasis i la van convertir en la imatge corporativa del cristianisme abans que existissin spin-doctors i community managers. Ara, l'oferta comunicativa s'ha ampliat amb bisbes al facebook i al twitter, poder viure la Setmana Santa des del mòbil o el Godtube i el Youtube dels creients. A internet es poden trobar pastorals, encícliques i altres documents. També s'han desenvolupat aplicacions digitals per a la catequesi i breviaris per a sacerdots a través de l'iPod i l'iPhone. Un perfil de Jesús al facebook (Jesus Daily) té més de 13 milions de seguidors.

Juro sobre una novel·la de Chuck Palahniuk que en una façana d'una església d'Amsterdam vaig veure una escultura d'un àngel amb telèfon mòbil. Ja sabem que no tenen sexe però el dubte és si disposaran de cobertura al cel. A la catedral de Santiago de Compostela em vaig trobar amb la possibilitat d'encendre espelmes virtuals amb un sms amb el missatge mivelapilar03. Costava 1,39 € iva inclòs. I torno a jurar aquest cop si cal en arameu que no estava en un èxtasis místic com Joan de la Creu --àmpliament recordat per Joan-Enric Vives a la cerimònia 2014 de la confirmació de Sant Julià de Lòria-- afirmant que pel camí de l'esperit era possible que accedissis a un estat de privilegi. Del que prenia, però, no ens han arribat testimonis per escrit. Tampoc no va poder anar a l'Antàrtida amb pantalons curts, ni va respirar a fons tot passant per Fukuhisma, per trobar inspiració.

La combinació del digital i de l'espiritual hauria convertit Joan de la Creu en un autèntic fenomen de masses en una època com aquesta en què et trobes a llocs com la catedral de Lleó, amb una mena d'artefacte de l'estil del caixer automàtic, per efectuar el teu donatiu amb una targeta de crèdit. Buscant a les xarxes socials he descobert l'Asociación Salvádme Reina de Fátima, que d'entrada, m'inspira molta confiança, tanta que estic disposat a fer un donatiu per assegurar-me, sol i temperatura primaveral inclosos en el preu, per gaudir d'una bona festa de Canòlich. Els admeten pel sistema Pay Pal. Començo a fer la gestió quan recordo que a Andorra no era possible utilitzar-lo tot i que s'estan fent negociacions. Havia entrat en una pàgina piratejada. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.