Foto:

La meva anàlisi de les eleccions serà en clau espanyola i catalana, doncs s'hem fa molt difícil explicar la complexitat europea i tampoc tinc espai en aquesta finestra. El resultat de les passades eleccions al Parlament Europeu han deixat una nova indicació de la ciutadania a la classe política, en primer lloc tot i que la participació ha pujat hem de continuar dient que ha guanyat l'abstenció. Em ve al cap una cita de Plató «el preu de desentendres de la política és el ser governat pels pitjors homes». Malgrat l'abstenció les eleccions del passat diumenge han deixat com sempre diverses lectures, i una realitat molt important és en clau espanyola, el trencament del Bipartidisme on tant el PSOE com el PP han sofert un gran vot de càstig. També a Catalunya s'ha enfonsat el bipartidisme entre CiU i PSC. Encara sort que aquesta vegada algú reconeix que ha perdut. Aquest algú és el PSOE i el PSC i em sembla digna la dimissió de Rubalcaba, en un país on normalment no dimiteix ningú, en un gest que l'honora; quan al PSC també és significatiu el manifest presentat per el grup més catalanista que accepta el dret del poble de Catalunya a decidir. Sembla que aixó pugui ser el camí cap el trencament amb el sector oficialista de Pere Navarro. A Catalunya si es fa una lectura sobiranista ha guanyat el conjunt de forces que donen suport al Referèndum per decidir el nostre futur, i cal felicitar a ERC per haver aconseguit un resultat històric: des de abans de la Guerra que no havia guanyat cap elecció a Catalunya. El missatge donant pels catalans amb un 55'9 de suport al Dret a Decidir, es clar amb vots de ERC, CiU i ICV - EUiA i que no hauria de ser ignorat ni des de Madrid ni des de Brussel·les. Si fem una lectura social considero que la gent tampoc vol més retallades i m'agradaria pensar que la pujada Erc serveixi de fre a la política d'austeritat i cal destacar l'arribada de Podem, una nova força d'esquerres sortida de l'esperi del 15 M que ja s'ha afanyat a dir que treballarà a Europa al costat de ICV-EUiA i de l'esquerra verda europea i que envia a Europa una persona de la talla Carles Jiménez Villarejo, fiscal de l'anticorrupció. Es diu que estem en l'inici d'un canvi de cicle, jo i vull fer però, una objecció i remarcar que el canvi d'aires potser no serà tant important com voldriem, ja que dels 10 diputats catalans que ens representaran en aquest flamant Parlament Europeu no hi ha cap dona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.