Podrem?
[email protected]
- Foto:
Dues reflexions a l'entorn de les eleccions europees. D'entrada s'observa com hi ha un procés constant d'aprofundir en la democràcia, doncs per primer cop el nomenament del president de la Comissió de la UE, tot i ser nomenat pel Consell (format pels Caps d'Estat dels països membres), haurà de ser ratificat pel Parlament Europeu. Un Parlament amb moltes competències, que pren més decisions que qualsevol altre parlament dels mateixos països membres, i que afecten directament als europeus.
En aquest context, convé remarcar la situació en la que ens trobem els andorrans. No en formem part, però ens afecta pràcticament per igual. I és així perquè, com s'ha vist amb l'Acord monetari, el cabal comunitari que s'ha d'assumir no són únicament aquelles directives vigents al moment de signar l'acord, sinó que també acaben sent vinculants, totes aquelles altres relacionades, que el Parlament Europeu vagi aprovant en el futur.
Els andorrans no tenim cap sobirania sobre la legislació del Parlament Europeu que regula la nostra vida econòmica, social, mediambiental en la gradual transposició dels reglament i de les directives europees que fem en les nostres lleis i reglaments. I per contra, els residents no andorrans no exerceixen cap dret polític en les institucions andorranes. Aquest paral·lelisme no denota tant sols com és de transversal la política, sinó que denota que hem de replantenjar la relació amb la UE, perquè la majoria de la legislació vinculant ja no passa per les nostres mans. És en aquest context polític en el que convé entendre la transcendència de la negociació, que Andorra ha de realitzar amb la UE, per establir l'acord d'associació.
El principal problema no el trobarem amb les habilitats negociadores dels interlocutors, sinó en l'obligació temporal de transposar la directiva en temps i forma. I això, per Andorra, pot acabar sent un suïcidi econòmic i després polític. Per aquest motiu, desitjo que els nous parlamentaris europeus canviïn la manera com estan actuant la Comissió i el Parlament de la UE, tant per als ciutadans europeus, com per als qui no ho som.
Per a més informació consulti l'edició en paper.