Foto: EL PERIÒDIC

Isabel Barreto va ser una almirall del segle XVI. Pocs anys després de la construcció, pedra a pedra, de la Casa de la Vall, ella era «l'adelantada» al Pacífic, explorant territoris i descobrint illes com les Marqueses. D'origen espanyol, de petita fou educada com el seu germà en el coneixement i en les armes. Va saber-les aplicar en les expedicions que liderava en un temps en què a Europa es va desenvolupar una particular passió per trobar nous espais. Se li atribueix un caràcter fort, és a dir, mal caràcter, però va aconseguir els seus objectius. Impossible fer-ho d'una altra manera.El lideratge femení es posava a prova amb una disciplina militar. Va saber, a més, conciliar la vida familiar amb la laboral, ja que es va casar dues vegades. Recentment se'n ha publicat una biografia novel·lada per Alexandra Lapierre, que l'ha posada al dia, però les seva aventures també van temptar Robert Graves, difunt fa anys.

Els mèrits i l'ambició –i la crueltat– d'Isabel Barreto havien de ser enormes en entrar en un món de cupiditat a la recerca de l'or en la immensitat del Pacífic i embarcar-se amb colons i conqueridors amb un esperit gens amable i perdent vaixells al fons de l'oceà. El recull de cròniques no en parlen i només hi figura el seu marit, Álvaro de Mendaña. També fou oblidat i les illes es van deixar fins que James Cook les va posar definitivament al mapa. Al mèrit tan apreciat en el sistema patriarcal de ser «el primer de» no hi figura la primera, ni tampoc els aspectes als que va contribuir. El resultat és que aquest silenci de segles transforma els personatges en curiositats i aquests és el problema, el de centrar-se en una anècdota mentre que en tots els àmbits les dones podien ser i eren tan il·lustres com els homes i tan limitades com ells com s'ha dit i comprovat suficientment.

I sense cap relació directa amb l'exploradora, van apareixent aquests dies, com noves anècdotes, aquests murs fets a fronteres pels que diuen no les volen i que d'alguna manera s'han de saltar, perquè no poden silenciar l'existència d'altres. Davant la nostra intel·ligència acomodada que manté apagada la calefacció quan fa fred, no és estrany que passi el que passa. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.